WILLIAM MORRIS, UTOPIA DE LA FEINA BEN FETA
FERRAN AISA
William Morris (1834-1896) va ésser un renaixentista en ple auge del capitalisme industrial, artista total va destacar com historiador, assagista, poeta, artista i filòsof, influït per l’obra de John Ruskin, Les set làmpades de l’arquitectura i Pedres de Venècia, va formar part, amb Dante Gabriel Rosseti de l’escola prerafaelita. Aquest moviment aparegut a Anglaterra el 1848, partia d’una concepció artística anterior al pintor italià Rafael. El prerafaelitisme, marcat pel medievalisme literari cavalleresc, per alguns dels paisatges de la Bíblia i per l’obra de Dant, va influir en molts artistes del segle XIX i de tombant de segle XX. Aquest moviment promovia el detallisme minuciós en les obres d’art i va posar l’estètica decorativa al servei d’un alt grau d’idealisme. Eren artistes sensibles a les preocupacions socials, sobretot, en un moment en que la societat industrial havia desenvolupat una nova classe, la proletària que vivia en arraulida en la pobresa més descarada.
Els prerafaelites es
manifestaven contraris a aquesta societat industrial i, en canvi, proposaven el
retorn a la natura. També s’hi manifestaven partidaris d’un cert misticisme
cultural i s’aplicaven a l’estudi dels primers renaixentistes. Malgrat que el
grup prerafaelita anglès va desaparèixer el 1852, la seva irradiació estètica
va continuar en el camp artístic amb l’obra de pintors i poetes. William
Morris, poeta, canta l’Edat Mitjana en una evasió de gran bellesa plàstica, tot
seguint la línia iniciada pel poeta John Keats, expressà la seva repulsió per
la societat capitalista de l’època per la qual sentia l’anomena horror vacui.
Morris va crear la
cooperativa <<Morris Firm>>, on es feien escultures, ceràmiques,
mobles, vidrieres i gravats, objectes que es construïen amb els mètodes de
manufactura medieval, com a reacció a la fabricació industrial d’objectes
inútils i lletjos. Tant per John Ruskin com per William Morris, la bellesa era
més que un ideal estètic, era una necessitat humana. Les tesis de Morris van
crear un camí utòpic amb la idea de que >>les creacions d’art havien
d’orientar-se en endavant cap a l’edificació d’un món nou on les coses belles i
les coses útils anessin de la mà i on tots els éssers humans, fos el que fos el
seu estatus social, poguessin tenir accés al plaer estètic...>>
Morris era amant de
l’harmonia, de les coses sòlides i ben fetes i partidari de la cooperació
intel·ligent entre els productors.
Sentia horror per l’oficialisme, el servilisme i per la incompetència; i
es mostrava enemic de la indiferència en el terreny tant de les idees socials
com de les personals. Hi va fundar la Red
House projecte amb el que van col·laborar diversos artistes, artesans,
dissenyadors i poetes.
L’esperit d’aquests utòpics
anglesos va ésser recollit a casa nostra per homes com Antoni Gaudí, Alexandre
de Riquer, Santiago Rusiñol i altres artistes de caire modernista. El Morris
creador de somnis utòpics, amb obres com Notícies
d’Enlloc, va ésser traduït al català pel seguidor de la seva obra, el
polifacètic Cebrià de Montoliu, promotor de la idea utòpica de la Ciutat Jardí
a casa nostra, el 1918, que publicà l’Editorial Minerva.
La publicació d’aquest altre
tractat de comportament humà com és aquest recull de textos de William Morris
que, amb el títol Cómo vivimos y cómo
podríamos vivir. Trabajo útil o esfuerzo inútil. El arte bajo la plutocracia, ha
editat molt dignament l’editorial de la Rioja, “pepitas de calabaza” (Logroño,
2004), ens apropa el pensament de Morris i la idea que aquest mantenia al
valorar la noblesa del treball humà, amb una lluita contra la desigualtat a
través de plantejaments socialistes utòpics. Davant la decadència espiritual de
la civilització Morris emprengué la tasca de dignificar el treball lluny de
l’explotació capitalista i es mostra partidari de crear un altre món social on
l’art, l’artesania, la poesia i la tècnica es posessin al servei de la bellesa
i de la dignitat humana. Morris, digué: <<A més del desig de produir
coses belles, la passió principal de la meva vida ha estat i segueix essent
l’odi vers la civilització moderna...>>.
Morris va ésser un fill
rebel de la civilització industrial, tal i com ho manifesta l’assagista i
sociòloga argentina Estela Schindel, en la introducció del recull: <<Una
impugnació radical va inspirar a William Morris la revolta contra l’època que
li va tocar viure: la lletgesa del món que el capitalisme estava construint al seu entorn. Així, hi va
desqualificar el progrés civilitzador en virtut de la bellesa i va proposar
mitjans alternatius per a l’organització dels homes i la producció industrial.
En l’ideal de Morris, la tècnica seria a més una forma d’ètica i no un altar
erigit al progrés on sacrificar la pròpia humanitat>>.
No hay comentarios:
Publicar un comentario