Ateisme/Michel Onfray

El Far 

LA TRADICIÓ ATEA

Ferran Aisa

                       

Far de Sant Sebastià (Costa Brava)

 El Far: l’any 1931 es constituïa a Barcelona l’Agrupació Cultural “Faros”, la qual pretenia ésser més que un ateneu, la seva intenció era irradiar llum llibertària a la societat del seu temps. He escollit aquesta idea del far per una columna del periòdic Catalunya (CGT), dins de la secció “Dinamita de Cervell”, que fou un invent del anarquista, poeta i lliurepensador reusenc Josep Llunas i Pujals per difondre, amb la cultura i el pensament, les idees emancipadores de l’anarquisme.

Michel Onfray

La tradició atea a casa nostra és molt arrelada, doncs des de finals del segle XIX eren habitual les publicacions, les conferències i els mítings que tractaven dels problemes ateus. Cal destacar la figura de Josep Nakens fundador dels periòdics El Ateo i El Motín. Les idees racionalistes van tenir una gran acceptació en el camp llibertari, l’Escola Moderna i les escoles que Ferrer i Guàrdia va influenciar, van centrar-se en una educació contrària al dogma.

La tradició antireligiosa té una llarga trajectòria en la cultura europea, amb pensadors com Voltaire, Diderot, Rousseau o Nietzsche. Dins del camp obrer cal citar, entre altres, Marx i Bakunin. El segle XX van aparèixer pensadors com Jean Paul Sartre o Albert Camus, que també analitzaren la funció de la religió com exponent de l’autoritat i del poder.

En els darrers anys hem vist el retrocés, malgrat que la societat era cada vegada més laica, del pensament irreligiós. La postura radical i integrista de la religió islàmica i l’arribada de milers d’immigrants musulmans a Europa ha creat aquesta paradoxa, mentre hi ha qui continua pensant que la religió és l’“opi del poble”, altres amb nom d’un dogma o una gran veritat pontifiquen i són capaços d’enviar a la foguera a qui no pensa com ells.

El filòsof francès Michel Onfray, amb el seu llibre Tractat d’ateologia (Anagrama i Edicions de 1984) ha donat a conèixer un manifest radical contra les religions i a favor d’un ateisme militant. Els tres monoteismes (cristià, musulmà i jueu) animats pels mateixos impulsos genealògics comparteixen –afirma Onfray- un mateix conjunt de menyspreus: <<odi a la raó i a la intel·ligència, odi a la llibertat, odi a tots els llibres en nom d’un sol, odi a la vida, odi  a la sexualitat, a les dones i al plaer; odi al femení, odi al cos, als desitjos, als impulsos.>>

En contra d’això el cristianisme, l’islam i el judaisme defensen la creença, l’obediència i la submissió, el gust per la mort i la passió pel més enllà. Michel Onfray, pensador llibertari, ha recreat amb el seu formidable assaig, l’estudi de les tres religions preponderants al món. Si va haver una època en la que s’h deia que Déu havia mort, la nostra, afirma Onfray, seria més aviat la del seu retorn. D’aquí l’urgència, segons ell, d’un ateisme argumentat, elaborat, sòlid i militant.

P.S. (Primer aticle publicat a la columna El Far del periòdic Catalunya)


(Catalunya, núm. 73, març de 2006)