Lluís Companys

COMPANYS, AGITADOR SOCIAL I POLÍTIC POPULAR  

FERRAN AISA

(Lluís Companys i Jover, Tarrós, 1882-Barcelona, 1940)

L’historiador Josep Maria Figueres, autor entre altres treballs, Premsa i nacionalisme (2002), Història de Catalunya Contemporània (2003) i Valentí Almiral forjador del catalanisme polític (2004), presenta ara un recull molt acurat sobre la figura de Lluís Companys quan, arran de l’assassinat de Francesc Layret, assolí una projecció nacional en dirigir el setmanari Avenir i en sortir diputat per Sabadell durant dues legislatures. El llibre de Josep M. Figueres, Lluís Companys, Diputat per Sabadell (Rúbrica, El Prat de Llobregat, 2004), reuneix les intervencions públiques més destacades de Companys en la seva lluita contra la guerra del Marroc, contra la pena de mort i contra el pistolerisme de l’època. Figueres ha recollit també les cròniques i entrevistes en què Companys pren posició pública davant les injustícies socials contra els camperols catalans. A més de les intervencions parlamentaries, l’assaig recull un grapat d’articles publicats per Companys a L’Avenir de Sabadell i El Diluvio de Barcelona, que aporten noves dades de la tasca quasi desconeguda d’agitació social que feren de l’advocat lleidatà un dels líders més importants de les esquerres catalanistes. 

Companys forjarà a través de l’acció un sentiment d’oposició a l’absolutisme social i polític, las difusió del sindicat rabassaire i la seva defensa als obrers catalans. Josep M. Figueres, a la introducció, manifesta: <<La projecció del Companys revolucionari comença amb l’etapa de periodista i regidor barceloní. La seva popularitat augmentarà en representar el districte sabadellenc a les Corts>>. El llibre recull precisament aquesta frenètica activitat de Companys en aquesta època crucial en la que, a poc a poc, va creant la seva imatge pública. L’advocat i polític lleidatà pel seu lliurament polític i social serà sovint detingut i empresonat. Malgrat aquestes contrarietats hi continuarà la seva lluita d’agitador social amb escrits a la premsa (Vida Nueva, L’Avenir, El Diluvio, La Terra) i la seva constant presència a les comarques vallesanes, d’on era diputat, promovent la federació de Rabassaires. 

Companys, en una conferència a l’Ateneu Socialista, es manifesta un gran defensor dels treballadors de la terra: <<La solució és donar el producte de la terra -diu Companys- tan sols a aquell qui la treballa. Creiem que la terra és de tots. És necessari arrencar el poder d’aquells senyors que l’acapararen talment com ho hauria fet, a poguer-ho lograr, amb l’aigua, l’aire i el sol>>. 

La seva llavor pública s’escamparà també en els locals públics dels ateneus, cooperatives i altres cercles culturals, on hi dictarà conferències denunciant, moltes vegades, la guerra bruta de la policia, la patronal i el sindicalisme. Companys, com també havia fet el seu amic Layret, s’esforçarà a promoure, recollint així una herència del segle XIX, el diàleg, l’estudi, l’aula, en un sentit d’aconseguir a través de l’esforç i el treball el perfeccionament de l’ésser humà. Companys, contrari a la violència social, creurà que el camí del millorament passà inevitablement per la  instrucció i la cultura, les quals són fonamentals per crear les bases d’una nova societat basada en el respecte i la tolerància. 

L’agitador social que fou Companys es manifestava en escrits com el publicat a L’Avenir (25-8-1923) sobre la tragèdia del Marroc. Lluís Companys demanava que s’acabés aquella inútil guerra i precisava que calia abandonar l’Àfrica: <<Els mítings -deia- s’han de fer mentre hi hagi allà un soldat espanyol que sofreixi i aquí una mare que plori. (...) Certament que el poble sembla haver perdut la sensibilitat. Però l’hem de sacudir, l’hem de maleir, l’hem d’inspeccionar, al poble. El que no pot fer-se és restar creuats de braços...>>.  

L’assaig de Josep M. Figueres recull el pensament del Companys més desconegut, fent d’aquest estudi un pas realment important per a que les noves generacions de catalans coneguin com fou la formació política i social d’aquest personatge tan important de la nostra història recent. Sobretot en un moment en què la figura del que fou president de la Generalitat de Catalunya ha estat posat novament a la llum per l’actual president Maragall, en sol·licitar al govern de l’Estat espanyol la rehabilitació del procés que va portar a Companys davant del piquet d’afusellament el 15 d'octubre de 1940.

Ferran Aisa
(Avui, 30 de desembre de 2004)