14/6/12

Cultura i Revolució / La música autogestionada

EL FAR: Cultura i Revolució: 

5) EL COMITÈ ECONÒMIC DE MÚSICS. LA MÚSICA AUTOGESTIONADA
 


Eduard Toldrà (1895-1962), dirigint l'Orquestra CNT-FAI, el 19 d'agost de 1936, a la plaça de Catalunya de Barcelona


Ferran Aisa

 


La música no va se aliena a la revolució durant els anys 1936-1939. Després del 19 de juliol van ésser socialitzats els espectacles: teatres, cinemes, music-halls, cabarets, sales de ball, circs, orquestres... La música va ser autogestionada... La Secció de Professors d’Orquestra del Sindicat Únic d’Espectacles Públics es va agrupar dins del Comitè Econòmic de Músics, organisme que vetllava perquè tothom tingués treball i que pogués cobrar equitativament cada setmana. Els músics van seguir tocant tant als music-halls dins de la nova ètica que emanava dels acords sindicals i també a les sales de ball col·lectivitzades: (Apolo, Ocell de Foc, Gavina Blava, Casinet Parc Ciutadella, Globo, Shangai Dancing, Les Canyes, Venus Sport (La Paloma), La Cibeles, Walkiria, Price, Iris...) 
Les orquestrines com Àmbar, Los Iberos, Los Rapsodas, Los
Fatxendas o Jaime Planas y sus Discos Vivientes tocaven pasdobles, shotis i, sobretot, fox-trot i swing. Les orquestres de música clàssica foren reorganitzades constituint-ne de noves
com la de les Milícies Antifeixistes i la de la CNT-FAI. Aquestes dues orquestres foren destinades a  actuar durant la temporada musical al Teatre Nacional (Liceu), així com a fer actuacions en directe a les emissores de ràdio socialitzades i als actes públics de la
ciutat.
La vulgarització de la música clàssica es compaginava amb la popular sarsuela i amb la interpretació dels himnes revolucionaris. Destacaven els músics Eduard Tolrà –director de l’Orquestra Municipal de Barcelona-, que va passar a dirigir l’Orquestra CNT-FAI; Joan Lamote de Grignon, director de la Banda Municipal, que realitzava cada diumenge pel matí un concert  de música clàssica al Palau de Belles Arts; Joan Bancells, director de l’Orfeó Gracienc, que dirigia els cants als teatres o a les places les cançons tradicionals catalanes i, naturalment, els himnes revolucionaris. Pau Casals, director de l’Associació Obrera de Concerts, oferia sovintment concert de violoncel acompanyat de
la seva Orquestra, a benefici dels hospitals i de les víctimes del feixisme i, sobretot, dels infants.
El Palau de la Música Catalana, autogestionat per la CNT-FAI, era un dels centres habituals d’actes públics, concerts musicals i cants dels orfeons de Clavé. L’Orfeó Català va participar en la revolució amb la difusió d’un disc cantat en català, eren els himnes de les organitzacions obreres i el de Catalunya: Fills del Poble,  A les barricades, La Internacional i Els Segadors.  

La sortida del disc era saludat pel diari anarquista Tierra y Libertad: <<Salut a l’Orfeó Català! Salut al cor del poble, que en aquests moments solemnes i decisius fa sentir la seva veu de mil ressonàncies en l’esclat revolucionari més formidable que hagin vist mai les terres d’Espanya.>>
Els músics actuaven als diversos teatres de la ciutat i participaven en els Festivals de Música, Dansa i Poesia, que el Sindicat Únic d’Espectacles de la CNT organitzava cada setmana al teatres col·lectivitzats com el Tívoli o el Novetats. La música de jazz també tenia el seu raconet als teatres barcelonines amb les bandes Demon’s Jazz, dirigida per Lorenzo Nin o la Napoleon’s Band, dirigida per Federico Masmitjà. Mentre la guerra continuava als fronts, a la rereguarda s’intentava mantenir alta la moral revolucionària. A la ràdio es feien programes de música clàssica o de música ballable amb les millors orquestres barcelonines, angleses o nord-americanes del moment. I també sonaven les cançons populars d'artistes fidels a la República: Marcos Redondo, Hipólito Lázaro, Manuel de Molina, Angiolillo, Carmelita Aubert i, entre altres, Estrellita Castro.

Una de les cançons més populars de l'època era el valset Ramona, de la compositora Mabel Wayne, que va fer popular Dolores del Río, i que els músics anarquistes havien convertit en un himne melangiós de lluita per la llibertat dedicat al gènere femení titulat A las mujeres

                   Ha de ser obra de la juventud
                   romper las cadenas 
                   de la esclavitud. 
                   Hacia otra vida mejor 
                   donde los humanos 
                   gocen de amor.
                   Debéis las mujeres colaborar, 
                   en la hermosa obra de la humanidad; 
                   mujeres, mujeres, necesitamos vuestra unión 
                   el día que estalle nuestra gran revolución. 
                   Hermanas que amáis con fe la libertad 
                   habéis de crear la nueva sociedad...

Ferran Aisa


(Catalunya, núm. 136, febrer de 2012)

No hay comentarios:

Publicar un comentario