14/6/12

Margarida Xirgu / actriu

Biografies catalanes:

LA “XIRGU”. LA MÉS GRAN ACTRIU CATALANA
 


(Ftogradia de joventut de Margarida Xirgu (1888-1969)



FERRAN AISA

Margarida Xirgu va debutar al teatre d’afeccionats quan era una nena Pere Xirgu el pare de la Margarida era un obrer autodidacte afeccionat al teatre que va inculcar a la noia els anhels de l’art dramàtic. Precisament fou en el quadre d’afeccionats de l’Ateneu del Districte Cinquè de Barcelona on va debutar.
 



Margarida Xirgu havia nascut a Molins de Rei el 18 de juliol de 1888, un any marcat per l’Exposició Universal de Barcelona. Poc després la família es va traslladar a viure a Girona i l’any 1896 s’instal·là al carrer Jaume Giralt de Barcelona. Els seus primers camins teatrals els va fer als ateneus i societats obreres com la  descrita anteriorment on va representar un petit paper en l’obra clàssica Don Álvaro o la fuerza del sino de Tirso de Molina. Margarida Xirgu en una entrevista a La Estampa fa un recorregut pels seus primers escenaris: Ateneu Districte II, Ateneu de l’Esquerra de l’Eixample, Cercle Propietaris de Gràcia, Niu Guerrer, Gent Nova de Badalona, etc.
El seu aprenentatge va portar-la cap a l’escena catalana. El teatre català va trobar amb la Xirgu la gran actriu dels primers compassos del segle vint que interpretava obres d’Iglésias, Guimerà, Pitarra, Rusiñol, Vallmitjana, Maragall, Carrión, Feliu i Codina... 

El setembre de 1906 va interpretar Teresa Raquin, d’Émile Zola, en una versió catalana de Juli Vallmitjana. Una altra obra amb la que va obtenir un gran èxit fou Salomé d’Oscar Wilde. Margarida Xirgu als disset anys va debutar com a professional del teatre català. 
La premsa teatral mostrava la vitalitat interpretativa de la jove actriu que representava els papers femenins principals d’obres com Joventut de príncep, La dama de les camèlies, Mar i cel, Maria Rosa, Terra baixa, Els vells, El místic, La barca nova, Els Zin-calós (els gitans d’Hongria), La dama blanca, etc. També per aquests anys serà cridada per Adrià Gual, director del Teatre Íntim, per substituir a l’actriu Emília Baró per fer el paper de criada a Els pobres menestrals, obra en tres actes del propi Gual.
Els teatres de Barcelona Romea, Principal, Nou, Tívoli, etc., són testimoni del clamorós èxit de l’insigne actriu catalana. L’any 1911 ja disposava de companyia pròpia “Xirgu-Giménez-Nolla”, que debutà al Teatre Bosc de Gràcia amb La reyna jove de Guimerà. La temporada 1911-1912 fou brillant per l’actriu catalana amb la interpretació d’Elektra de Pérez Galdós, El fill de Crist d’Ambrosi Carrión, El despatriat de Santiago Rusiñol i El geni de la comèdia d’Adrià Gual. 

A partir de la tardor de 1912 la Xirgu va passar-se al teatre castellà amb la revista picaresca Frou-Frou al Principal. L’èxit de l’actriu va fer-li saltar fronteres i aquell mateix any emprenia amb la seva companyia una gira per Amèrica del Sud. A l’inici de 1914 debutà a Madrid al teatre de la Princesa (María Guerrero). Triomf total de l’actriu a Catalunya, a Espanya i a Amèrica.
 

Margarida Xirgu descobreix García Lorca
 
La Xirgu interpretà als millors autors espanyols: Benavente, Valle-Inclán, Villaespesa, Álvarez Quintero, Marquina, Muñoz Seca, Casona, Alberti... L’any 1927 estrenà l’obra del jove poeta i dramaturg Federico García Lorca: Mariana Pineda. I durant la Segona República estrenarà, als teatres barcelonins tot el repertori de Lorca: Yerma, Doña Rosita la soltera, Bodas de Sangre i La zapatera prodidiosa.  
El 1936 li va sorprendre l’inici de la Guerra Civil espanyola de gira pel continent americà. Ja no tornaria mai més a Catalunya. Margarida Xirgu va continuar la seva activitat teatral i va fixar la seva residència a Montevideo, on fou directora de l’“Escuela de Arte Dramático”, i, en aquesta mateixa ciutat, va morí el 25 d’abril de 1969.



Ferran Aisa
(Diari Més, 24 de maig de 2007)

No hay comentarios:

Publicar un comentario