Joan Ferrer /Acrates i poetes

EL FAR: ÀCRATES I POETES

11) L'IGUALADÍ JOAN FERRER

(Coberta llibre Garbuix Poètic de Joan Ferrer)

FERRAN AISA

Joan Ferrer i Farriol (Igualada 1896-Monteuil 1978), era d’ofici assaonador, doncs la capital de l’Anoia era aleshores el principal centre productor del ram de la pell. El jove Ferrer va ésser alumne del prestigiós Ateneu Igualadí de la Classe Obrera i molt aviat es va afiliar a la CNT, participant a les vagues dels anys 1915 i 1916. Ferrer per la seva tasca sindical i solidària fou detingut i tancat a la presó Model de Barcelona. L’any 1918 el trobem participant en el decisiu Congrés de Sants de la Confederació Regional catalana, on es va decidir la creació dels Sindicats Únics. 

Ferrer, des de ben jove, es va afeccionar a la lectura i llegia tot el que queia a les seves mans, tant de sociologia com de literatura universal, així a base d’empassar-se Kropotkin, Reclus, Proudhon, Bakunin, Malatesta, Sorel, Tolstoi, Ibsen, Nietzsche, Zola, Sué, Hugo..., d'aquesta manera els obrers manuals s’anaven il·lustrant. Per aquesta època també va començar a escriure articles per les publicacions locals, Germinal i Sembrador. Més tard escriuria per Solidaridad Obrera i altres periòdics llibertaris o anarcosindicalistes. 

El 19 de juliol de 1936 va participar a l’ocupació de l’Ajuntament d’Igualada amb les forces d’esquerra constituint el Comitè Revolucionari. Ferrer va ocupar, durant l’etapa revolucionària, el càrrec de Segon Alcalde de la seva ciutat. La seva capacitat com periodista el van portar a dirigir el Butlletí CNT-FAI d’Igualada i a formar part de la redacció de la Soli. El seu coneixement del català escrit, aleshores n’hi havia molt pocs obrers que l’escriguessin bé, el va portar a la nova publicació confederal Catalunya, de la qual fou director. 

Acabada la guerra s’exilia a França on visqué totes les penúries de la diàspora, camp de concentració, guerra mundial, privacions materials, etc. Ferrer, finalment, s’establí a París, des d’on va col·laborar a la reorganització de l’organització confederal a l’exili. Durant molts anys fou el director de Solidaridad Obrera de París, que posteriorment s'anomenà Le Combat Syndicaliste i va colo·laborar a les publicacions llibertàries Umbral, Cénit, Espoir, Terra Lliure... Escrigué centenars d’articles que algun dia s’haurien de recollir en un volum per fer justícia a tots aquells que no van deixar mai que s’apagués el foc de la torxa llibertària. Entre la seva obra destaca el llibre memoralista Costa Amunt, on aplega les seves vicissituds i de molts altres companys de viatge. Ferrer, a més, va escriure prosa, teatre i poesia, Garbuix poètic n’és un exemple. Àngel Samblancat li va escriure el pròleg, en què deia: <<No és estrany doncs, que en un ambient on es feia art amb el cuir, Ferrer se’n tragués un cor d’amant –de Petrarca- i de pensador platònic, sempre amb domini del seu Pal·las per sa Musa com deu ocórrer en qualsevol gènere de lira amb cordes...>>. 

El Garbuix poètic de Ferrer consta de tres parts: “Aigües de broc” (proses líriques), “intermedi” (poesia) i “La fira de la veritat” (comèdia). El literat català Ferrer va participar en diversos Jocs Florals de  la Llengua Catalana a l’Exili, i l’any 1949 aconseguí ésser premiat per la composició “Oració al pa”. Els seus poemes d’Intermedi fan referència als difícils temps dels anys quaranta com “Pedrera de Magrí”: 

                                 Pedrera la de Magrí,   

                                 a cent mil llegües de mi 

                                 amagridora pedrera!, 

                                 tast d’infern, malson, cendrera, 

                                 lloc d’anar i de mal sortir.

Ferran Aisa

(Catalunya, núm. 107, juny de 2009)