22/8/12

Ferrer i Guàrdia / Escola Moderna

L’Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia, una experiència pedagògica en llibertat
 

Ferran Aisa



(Cartell de l'homenatge a Ferrer i Guàrdia a Alella)
La instrucció integral de la Primera Internacional, les experiències educatives de les escoles laiques i el corrent renovador europeu seran determinants per construir una pedagogia nova. Tot plegat significà la creació d’escoles basades en l’ensenyança racional. A més hi ha que comptar també amb la tradició cultural llibertària i la proliferació del moviment lliurepensador que promovien maçons, republicans i anarquistes.  El pensament anticlerical i antiautoritari fou determinant per refer un sistema pedagògic alternatiu a les escoles religioses i estatals, el qual es basava en el laïcisme i la llibertat.
L’any 1901 aquesta vocació lliurepensadora, laica i llibertària seria la base de l’Escola Moderna fundada per Francesc Ferrer i Guàrdia, el qual l’obrirà al carrer Bailèn, 56, gràcies a l’herència que rep de la seva alumna d’espanyol a París, Ernestine Meunier.
El mètode d’escola ferreriana partia d’una pedagogia basada en la raó i la ciència. Ferrer havia manifestat que l’educació que proposava l’Escola Moderna s’oposava radicalment a la pedagogia basada en  l’error i la ignorància. El laïcisme era un dels altres punts importants del seu programa escolar que s’oposava a la fe i en el seu lloc incloïa l’aprenentatge de la llibertat.

Els principis pedagògics de Ferrer i Guàrdia seguien l’esperit de la filosofia dels socialistes utòpics Fourier i Owen i posava en pràctica, plantejaments teòrics dels pedagogs Rousseau, Pestalozzi, Frobel; i, seguint la tradició llibertària, recollia el pensament de Proudhon, Bakunin, Kropotkin, Guyau, així com la tradició de les escoles fundades per Tolstoi, Faure, Malato, Reclus i Robin.
L’Escola Moderna va néixer amb vocació de centre educador de l’emancipació humana, la qual volia superar les divisions de la societat per motiu de sexe o de classe. L’Escola Moderna es dirigia als infants com centre motor de tot el sistema escolar, els educava en llibertat i els preparava per viure en llibertat. Les idees pacifistes eren fonamentals en l’educació dels alumnes, per tant l’antimilitarisme era present en els textos escolars com Los pensamientos contra la guerra de Jean Grave.
L’ensenyança de l’Escola Moderna era transversal i, sobretot, pretenia formar éssers lliures per viure en una societat lliure. Ferrer i Guàrdia era conscient que l’educació havia d’anar acompanya d’un gran esforç de la societat progressista per canviar la situació d’orientació del món. Malgrat que la seva pedagogia era oberta a totes les classes socials, hi considerava que el proletariat i els homes progressistes eren els únics capaços de fer una revolució que aconseguís canviar les coses. Ferrer aspirava a crear una escola emancipadora, per tant el seu projecte havia d’ésser més ampli, d’aquí la seva contribució a la causa revolucionària a través de la fundació del periòdic La Huelga General o la seva ajuda al moviment Solidaritat Obrera, doncs, Ferrer considerava que l’emancipació havia d’ésser global contra l’Església i contra l’Estat capitalista: <<Si la clase de los trabajadores se libra del prejuicio religioso y mantiene el de la propiedad privada –escriu Ferrer-, si los obreros admiten como necesidad el cuento de la necesidad de los pobres y los ricos, si la enseñanza racionalista se limita a difundir nociones de higiene y de ciencia naturales, nosotros podremos ser ateos y llevar una vida más o menos robusta según la nutición permitida por los salarios miserables, pero seremos siempre esclavos del capital.>>
L’Escola Moderna serà una escola mixta, integral, laica, racional i llibertària. Una escola independent de l’Estat i de l’Església. Ferrer i Guàrdia al seu tractat sobre “L’Escola Moderna”, escrigué: <<La enseñanza racionalista de la escuela debe abrazar todo lo que es favorable a la libertad del individuo y a la armonía de la colectividad, para realizar un régimen de paz, de amor t de bienestar para todos, sin distinció de clases ni de sexo.>>

El mètode educatiu o programa bàsic de l’Escola Moderna es pot resumir en 10 punts: 

1) Coeducació de sexes.
2) Coeducació de classes socials.
3) Higiene, tant de l’escola com de l’alumne.
4) Contacte habitual de l’alumne amb la natura (excursions, visites a fàbriques, centres socials, museus, etc.).
5) L’educació a través del joc.
6) Pràctica amb treballs manuals (petits tallers, jardineria, horts, etc.).
7)  Laïcisme, antiautoritarisme i antimilitarisme (pacifisme actiu).
8) Estudi de les ciències, l’astronomia, la geografia, la filosofia i la història.
9) Responsabilitat compartida d’alumnes, tutors i mestres.
10) Ni premis ni càstigs.
 
L’Escola Moderna presentava la seva filosofia: <<La misión de la Escuela Moderna consiste en hacer que los niños y niñas que se le confíen lleguen a ser personas instruídas, verídicas, justas y libres de todo prejuicio. Excitará, desarrollará y dirigirà las aptitudes propias de cada alumno, a fin de que, con la totalidad del propio valer individual, no solo sea un miembro útil a la sociedad, sino que, como consecuencia, eleve proporcionalmente el valor de la colectividad. Enseñará los verdaderos deberes sociales, de conformidad con la justa màxima: No hay deberes sin derechos; no hay derechos sin deberes.>> 
L’Escola Moderna es dedicava exclusivament a la primera ensenyança de nens i nens a partir dels 5 anys. El curs preparatori dedicat als més petits o primera sessió d’ensenyament es basava en el coneixement del cos, la neteja, l’alimentació, l’habitació, els mobles, la classe, els jocs, la ciutat, el carrer, les places, els monuments, els animals, les plantes i els minerals. Es complementava la dosi d’observació i de contacte amb la realitat amb la lectura de biografies selectes, escenes històriques, relats de viatges, explicació de contes, poesies, vocabulari castellà i conjugació oral. També s’hi tenia cura de treballs manuals, dibuix, retallables, cant, gimnàstica i altres activitats docents. A la segona sessió d’ensenyament s’entrava més en matèria amb l’estudi de les assignatures de castellà, francès, geografia d’Espanya, ciències naturals, geologia, aritmètica, geometria, etc. El mètode i pla de treball docent era destinat a fer dels nens i les nenes persones instruïdes, justes i lliures de tota mena de prejudicis. Per tant s’excloïa de l’ensenyament el dogmatisme i la fe, i, en canvi, s’introduïa el foment de la raó de les ciències en els estudis. La finalitat d’aquest sistema pedagògic era desenvolupar les aptituds individuals de cada alumne, per tal de cercar el seu millor lloc en la col•lectivitat. Proposava també aprendre els coneixements dels deures socials i recollia en els seus plantejaments la màxima internacional: <<No hi ha deures sense drets, no hi ha drets sense deures.>>
Entre els projectes de l’Escola Moderna hi ha la creació d’una Escola Normal de mestres per tal de preparar els futurs mestres en la filosofia i els programa de l’escola racional. Un altre component de l’escola era el Boletín de la Escuela Moderna, en el qual publiquen les seves reflexions pedagògiques mestres i educadors llibertaris com Paul Robin, Eliseu Reclus, Sebastien Faure, Clemencia Jacquinet, Odón de Buen, Andrés Martínez Vargas, Jean Graves, Anselmo Lorenzo i, entre altres, Ferrer i Guàrdia. També els alumnes dels diferents graus hi exposen les seves opinions i fan la crònica de les seves activitats escolars. El butlletí exposa les línies d’actuació pedagògica a través del diàleg del mestre amb l’alumne amb temes com el diner, les festivitats de Nadal i Reis, la caritat dels rics amb els pobres, les condecoracions, l’explotació, etc. Les respostes dels nens i nenes són realment sorprenents... Una de les preguntes diu el següent: <<Se ha preguntado a los alumnos qé opinan del dinero, en esta forma: -¿Es el dinero beneficioso o perjudicial a la sociedad? ¿Es indispensable? Supuesta su abolición, ¿cómo podríamos adquirir lo necesario a la satisfacción de nuestras necesidades?>> El mestre que ha recollit 32 respostes entre nens i nenes de 9 a 13, les estructura en tres apartats corresponents a les diverses opinions dels alumnes, la primera d’elles diu: <<El dinero es perjudicial a la sociedad; por el existe el capitalismo tiránico y la consiguiente explotación; por él hay quien dice tú has de ser mi criado y mi trabajador. El dinero ha facilitado el cambio de los productos, pero ha hecho posible la acumulación del capital; sin él no se podrían satisfacer todas las necesidades de todos los hombres, pero con la acumulación capitalista se verifica el monopolio que produce hambre y miseria...>>
Entre els patrons, mestres i col·laboradors de l’Escola Moderna hi trobem: Clemencia Jacquinet (directora), Josep Casasola, Albà Rossell, Leopoldine Bonnard, Àngels i Soledad Villafranca, Marià Batllori, Roger Columbié, Cristòbal Litrán, Dr. Martínez Vargas, Jaume Brossa, Cels Gomis, Ignasi Clarià, Josep Salas Antón, Eudald Canibell, José Nakens, Odón de Buen, Leopold Bonafulla, Anselmo Lorenzo, Josep Prat i Mateu Morral.
L’Escola Moderna va destacar també com centre promotor de cultura popular obert a la classe treballadora amb les conferències dominicals celebrades a les 12 del migdia, com una competència més amb la missa dels diumenges. Les conferències són pronunciades per personatges destacats de la cultura liberal i del pensament àcrata. Una altra faceta de l’Escola Moderna és la seva dedicació editora de les pròpies cartilles i de llibres destinats a les biblioteques de la classe obrera. Les Publicacions de l’Escola Moderna edita llibres tan emblemàtics com El hombre y la tierra  (6 volums) d’Eliseu Reclus; Les aventuras de Nono de Jean Grave; Origen del cristianismo de Malvert; Impresiones y pensamientos de niños ausentes de Carlos Malato; Recapitulación de pensamientos contra la guerra de Jean Grave; La evolución de los mundos de Nerval; Las ciencias naturales y las ciencias históricas d’Ernest Renan; Botequín escolar del Dr. Martínez Vargas; Sembrando Flores de Federico Urales; Edades de la tierra d’Odón de Buen; La Gran Revolución de Kropotkin; En el cafè de Malatesta; Creación y evolución de Herber Spencer; i, entre altres, Las ruinas de Palmira de Constantin F. Volney.
L’ensenyança lliure de l’Escola Moderna xocarà aviat amb els pilars de l’Estat: la burgesia,  l’Església, l’Exèrcit i els partits conservadors. Una escola que inculca als seus alumnes uns valors nous que són antimilitaristes, antipatriotes, laics i llibertaris, se les veurà de seguida amb els poders fàctics. Difícilment, doncs, un projecte com el de l’Escola Moderna podia tenir un espai lliure en una societat dominada pels interessos egoistes i insolidaris del capitalisme. El poder establert va posar tots els medis per acabar amb l’escola lliure que representava una de tan significativa com la moderna. L’Escola Moderna que, en poc temps, s’estén per Catalunya, Espanya i, fins i tot, per alguns països estrangers, fou durament atacada per l’Església i l’Estat. Els promotors de les escoles religioses es manifestaran i faran tota mena d’actes per defensar els seus privilegis en matèria d’educació. Les campanyes i les injúries dels ultraconservadors monàrquics i dels grups catòlics no s’aturaran fins que facin tancar l’escola de Ferrer. L’excusa la trobaran l’any 1906 en l’atemptat de Mateo Morral, empleat de l’Escola Moderna, contra el rei Alfons XIII el dia del seu casament al carrer Major de Madrid.
El tancament de l’Escola Moderna i la detenció de Ferrer i Guàrdia i d’alguns dels seus col•laboradors suposarà un cop molt dur a la llibertat d’educació. Ferrer, després d’un any de presó, marxarà a França on fundarà la Lliga Internacional per a l’Educació Racionalista, publicant, aleshores, L’Ècole Renové, que recull la col•laboració de pedagogs i pensadors llibertaris com Kropotkin, Van Roonda, Robin, Niuewnhuis, Eslader, etc. Ferrer i Guàrdia també participa en la Lliga de la Regeneració Humana.
Al seu retorn a Barcelona va continuar publicant el butlletí de l’escola i editant llibres, però les autoritats no van permetre el retorn dels alumnes a les aules de l’Escola Moderna. El juliol de 1909 aprofitant els fets de l’anomenada Setmana Tràgica, els seus eterns enemics acabarien definitivament amb l’Escola Moderna i amb el seu fundador, acusat d’instigador dels fets i convertit en el cap de turc seria detingut, condemnat a mort i afusellat, el 13 d’octubre d’aquell mateix any, als fossar del Castell de Montjuïc.
El tancament de l’Escola Moderna l’any 1906 és un atac directe a la llibertat d’educació i l’afusellament l’any 1909 de Ferrer i Guàrdia, un dels crims més vils de la humanitat. El seu projecte pedagògic va trobar continuadors en els mestres progressistes que cercaren l’avantguarda de la renovació, i, sobretot, en els mestres racionalistes, que van crear escoles tant a Catalunya com arreu del món.


Ferran Aisa-Pàmpols
(Conferència pronunciada a la Biblioteca Ferrer u Guàrdia d'Alella, el 6 de novembre de 2009, dins dels actes organitzats per l'Ajuntament d'Alella d'homenatge a Ferrer i Guàrdia i l'Escola Moderna).

No hay comentarios:

Publicar un comentario