3/8/12

Joan Peiró / J.Albadalejo-J.Zambrana


EL 24 DE JULIOL DE 2012 S'HA COMMEMORAT EL 70 ANIVERSARI DE L'AFUSELLAMENT DE JOAN PEIRÓ EN UN ACTE CELEBRAT AL CEMENTIRI DE MATARÓ.

L’ANARCOSINDICALISTA JOAN PEIRÓ

Ferran Aisa
 


(Joan Peiró, Barcelona, 1872-Paterna, 1942)


Jordi Albadalejo (Badalona, 1971) i Joan Zambrana (Agramunt, 1960), historiadors dels moviments socials han realitzat amb la investigació, Inicis d’un sindicalista llibertari, Joan Peiró, un meritori assaig, publicat per Edicions Fet a Mà, sobre la primera època sindical de Joan Peiró i Belis (Barcelona, 1887-Paterna, 1942). Els historiadors Jordi Albadejo i Joan Zambrana han estudiat l’època menys coneguda del líder anarcosindicalista català, concretament els anys 1905-1920. L’anàlisi se centra en la vida social de Badalona i sense caure en localisme, aconsegueixen el propòsit de fer llum amb l’universalisme que pot tenir tot allò que és local. L’assaig ens introdueix en la història obrera badalonina i la seva efervescència social construïda a base de centres culturals, escoles racionalistes i ateneus.
Els autors es capfiquen en el trama de les societats obreres de l’inici del segle xx i les seves lluites per constituir una Federació potent, primer amb Solidaritat Obrera i després amb la Confederació Nacional del Treball. Badalona viurà un floriment important de les societats culturals i socials a l’entorn de la Federació Local de la CNT. En aquest ambient proletari destacarà el sindicalista Joan Peiró, el qual participarà activament en l’organització dels sindicats confederals.
Joan Peiró va arribar a Badalona el 1908 per treballar com a vidrier de l’empresa Costa i Florit, des d’aleshores va emprendre el seu camí de militants sindicalista i de teòric de l’anarcosindicalisme. Albadalejo i Zambrana enquadren a Peiró en el context històric, tant nacional com local, i ho fan, d’una manera molt subtil, a través dels escrits de Peiró. El pensament teòric i ideològic d’aquesta primera etapa de Peiró es pot seguir a través dels articles publicats a El Vidrio, Colmena Obrera, Juventud Rebelde i altres diaris badalonins, que han estat la font on els autors de l’assaig s’han submergit per elaborar el període d’aquesta recerca. El llibre consta de dues parts, la primera de 1905 a 1914, i la segona fins a 1920, en cada una d’elles es situa el context històric-social de Badalona i de Catalunya.
El llibre d’aquesta manera aconsegueix, com ja dit, una dimensió que ultrapassà la història local del sindicalisme badaloní, i permet una visió clara i universal del personatge estudiat, imprescindible per saber quina va ser la base formativa del líder anarcosindicalista Joan Peiró i com es va desenvolupar el sindicalisme revolucionari a Catalunya. L’assaig es complementa amb un Annex que recull un llistat exhaustiu dels articles publicats per Joan Peiró en aquesta època.
 

Ferran Aisa-Pàmpols
(Avui, 30 de novembre de 2005)
 

No hay comentarios:

Publicar un comentario