Novel·la J. Enrique Martínez / El cuaderno perdido...

EL CUADERNO PERDIDO,
y posteriormente hallado, de Roberto Parodi
José Enrique Martínez Lapuente
Editorial: Carena (Barcelona, 2012)
Pàgines: 96
Preu: 16 euros

NOVEL·LA:   
 

(El escriptor José Enrique Martínez)

UN QUADERN PERDUT A BARCELONA

      FERRAN AISA

José Enrique Martínez Lapuente (Monforte del Cid, Alacant, 1951), des de fa 30 anys treballa per la indústria editorial com corrector d’estil, traductor i redactor. Des de molt jove resideix a Barcelona. Ha participat també amb articles d’opinió, crítica literaria i
arts plàstiques a revistes i diaris espanyols. L’any 1983 va fundar i va dirigir la revista Garimau. Ha publicat els llibres: El cuaderno de Vigo y Perpetuo presente (poesia), Deseo y palabra  (assaig) i Un extraño viaje (novel·la). Ara les edicions Carena li acaba de publica la seva segona novel·la: El cuaderno perdido, y posteriormente hallado, de Roberto Parodi. La trama de la novel·la de José Enrique Martínez es troba en un  quadern de treball de pintor Roberto Parodi que desapareix una nit del temps de la transició a Barcelona. El quadern perdut amaga en el seu interior dibuixos, apunts i esboços del pintor Roberto Parodi que ha arribat a Barcelona l’any 1981 atret per la idea mítica de la ciutat llibertària. El novel·lista segueix les peripècies d’aquest quadern propietat d’un pintor real, Roberto Parodi (Mèxic, 1957), que va residí dos anys a Barcelona, dedicant-se a l’art i a col·laborar a la revista Garimau. Posteriorment va retornar a Mèxic i, actualment, és un artista cotitzat i present als més importants museus, com el Metropolitan de Nova York. 
La recerca del quadern portarà als protagonistes de la novel·la pels diversos ambients de la ciutat tant a la Rambla com a la Ribera o el Gòtic. Així apareixen espais coneguts d’aquella àpoca com el Bar
Amagatotis, el  Karma, el Portalón o el Bar Mundial. En plena busca del quadern es troben immersos en una manifestació del moviment Gay que és reprimida per la policia. La novel·la es passeja per aquella Barcelona de l’inici dels vuitanta on encara era possible l’aventura de la creació literària o artística en mig de la història que s’anava construint a cops d’esperança, però que aviat saltaria per els aire esmicolada en mil bocins. Aleshores arribaria el desencís. 
El narrador (protagonista de l’obra) acabarà per restablir
la pèrdua de l’objecte buscat, a canvi de pagar un preu insospitat. Al final ens deixa sols davant l’evocació d’una memòria: Barcelona. En paraules de l’autor: <<Una ciutat que mai s’acaba ni mor: Un misteri. A la busca de l’autor que millor sàpiga transmetre un secret.>>

Ferran Aisa-Pàmpols
(El Punt Avui, 1-2-2013)