21/8/13

Maquis / Caracremada

50è aniversari de la mort del guerriller llibertari Ramon Vila Capdevila "Caracremada", el 7 d'agost de 1963 a Castellnou de Bages.

Ramon Vila Capdevila "Caracremada" (1908-1963)


MAQUIS I GUIES DELS PIRINEUS 
 

FERRAN AISA





 
(Coberta llibre de Ferran Sánchez Agustí)
Ferran Sánchez Agustí s’ha especialitzat en l’estudi del moviment dels maquis, desprès d’haver publicat Maquis y Pirineos, la gran invasión (1944-1945), (Milenio, 2001), ara presenta un nou assaig sobre el mateix tema que porta per títol: Espías, contrabando, maquis y evasión. La II Guerra Mundial en los Pirineos (Milenio, Lleida, 2003).
L’autor, amb el seu treball, ofereix una sèrie de biografies de personatges de la resistència francesa i de l’espanyola que, anònimament, van lliurar la seva vida a una lluita, en permanent clandestinitat, per la llibertat. Centenars de persones van arriscar-se per ajudar a creuar la frontera, a una i altra banda, a fugitius que s’escapaven del nazisme i de les urpes de la dictadura franquista. Aquest homes, coneguts amb el nom francès de passeurs, van ser protagonistes d’una història poc coneguda, de la que en podrien parlar els turons, les valls, els corriols i els boscos dels Pirineus.
Ferran Sánchez Agustí, que també ha escrit sobre els carlins, s’introdueix a l’assaig parlant dels contrabandistes i guies del segle XIX, que van ajudar a entrar i sortir d’Espanya els carlins abans, durant i després de les seves guerres. Seguint aquesta tradició fronterera, els muntanyencs dels Pirineus van actuar, eficaçment, durant la guerra i la postguerra: <<¿Por qué colocar a passeurs -diu Sánchez Agustí- que conducían las evasiones en el mismo contexto que a los maquis y hablar a la vez de contrabando? Sencillamente porque maquis y guías se enfrentaron al nazismo-fascismo y por la Libertad, utilizando antiquísimos recorridos de contrabandistas, confundiéndose con éstos, practicando incluso en más de una ocasión el contrabando...>>
L’autor d’aquest assaig cita diversos passeurs i parla de la creació de les xarxes d’evasió que crearen importants passadissos humans entre Espanya i França. Centenars de refugiats van aconseguir salvar-se gràcies a aquests canals d’evasió. Segons l’historiador francès Robert Belot, la xifra d’evadits de França va ser d’uns quaranta mil, entre els quals hi havia francesos, polonesos, espanyols i jueus de diverses nacionalitats. Sembla ser que els Pirineus, com diu l’autor, en aquells anys van ser una autèntica Rambla. En aquesta lluita per salvar éssers humans participaren les diverses xarxes d’evasió belgues, franceses, britàniques i espanyoles. El més llegendari dels passeurs va ser el mestre d’Osca, Francisco Ponzán Vidal -responsable de Transports i Comunicacions del Consell d’Aragó-. Gràcies a la seva xarxa es van salvar centenars de persones d’anar a parar els camps d’extermini nazis. Ponzán va rebre pòstumament els principals títols d’honor d’Anglaterra, França i fins i tot li va ser lliurat un <<Certificat de Gratitud>> signat pel general Dwight D. Eisenhower. Aquesta darrera distinció també la va rebre la seva germana Pilar, mestra de Jaca, tancada en el camp de concentració de Rapitán.
Sánchez Agustí glossa la vida de persones de totes les tendències polítiques que van jugar-se-la en nom de la llibertat. Escriu sobre les activitats dels nacionalistes catalans de la resistència interior com Joan Cornudella, Manuel Cruells i Josep Serra Estruch, que va confeccionar clandestinament, el març de 1939, el butlletí Superació, la primera publicació de la resistència antifranquista a Catalunya. L’assaig també s’endinsa en el món dels “mugalaris” bascos, les xarxes d’evasió de l’Alt Aragó i d’Andorra; així com els passeurs del POUM i de la CNT. Entre els llibertaris catalans destacaren Joan Català, Floreal Barberà i Josep Ester Borràs, que havia estat cofundador de les Joventuts Llibertàries de Berga amb el grup d’afinitat “Amor i Bondat”, va ser membre, com els dos anteriors, del grup d’evasió de Ponzán. Sánchez Agustí dóna notícies del “Front de la Llibertat” que van promoure els poumistes, entre els quals hi havia Joan Rocabert, que arribà a passar fins a trenta vegades la frontera en co·laboració amb el grup d’afinitat “Los Maños”. L’autor d’aquest interessant assaig fa esment dels guerrillers llibertaris Enric Melich -llibreter de Toulouse- i Ramon Vila Capdevila “Caracremada”, que va morir en una emboscada de la guàrdia civil l’agost de 1963 a Castellnou del Bages. Frederica Montseny va descriure a “Caracremada” -el darrer guerriller- com un home fort, que li recordava la robusta i poderosa humanitat de Durruti.
Ferran Aisa-Pàmpols,


(Avui, 4 de març de 2004)


                           

No hay comentarios:

Publicar un comentario