12/9/13

Catalunya Nova / CNT-FAI

FULL VOLANT DE LA CNT-FAI D'UN ESCRIT PUBLICAT A LA VEU DE CATALUNYA L'OCTUBRE DE 1936


(Cartell de 1936)





CNT                                        FAI

CATALUNYA NOVA


La Catalunya anàrquica, és a dir, la Catalunya constructiva i creadora, la Catalunya lliure, es recobra ella mateixa; vibren amb un ritme magnífic totes les terres catalanes, sota el signe de la CNT. Als cops de mall espurneja el ferro que va prenent les noves
formes, plasmació de la mentalitat proletària. De cap a cap de Catalunya, una mateixa frisança gonfla el pit de la mare terra, i el treballador conscient posa els carreus del gran casal de la Revolució: l’enginyer, el pagès,el tècnic agrícola i industrial, el panificador, el metal·lúrgic, el professor, el comptable, tots els representants d’oficis i professions, agermanats en la Confederació Nacional del Treball, realitzen amb passa ferma, allò que
en deien somni descabellat, utopia de quatre il·lusos que no toquen de peus a terra. 

Obra de construcció. Fixeu-vos en el Ple Regional de Sindicats, que ahir va reunir-se i va descabdellar les seves tasques amb entusiasme imposant el Teatre Olympia, el mateix lloc on, encara no fa una setmana, s’explanaven els acords importantíssims al Ple Nacional de Regionals tingut a Madrid, entorn dels quals gira tota la vida espanyola.
És la Catalunya que es redreça, després de trencar amb gest superb les cadenes que la junyien a les supervivències feudals, és la Catalunya forta, somniadora, idealista, però al mateix temps realista, que no s’acontenta de veure esmicolar allò que ha fet caure
implacablement, sinó que a l’hora es posa a la feina per a bastir l’economia que ha de proporcionar la subsistència digna per a tots, camí d’una civilització més justa, més culta, més humana.
És la Catalunya que ha anat a la capdavantera dels moviments obreristes alliberadors; la que d’ençà dels inicis de l’etapa de la producció anomenada industrial, amb el franc domini del maquinisme ha vingut plantejant incessantment els problemes de les
reivindicacions proletàries, tant al camp com a la ciutat; la que dóna a tot Espanya l’exemple de la primera vaga general; és la Catalunya oberta a tots els corrents, a tots els homes, a totes les idees, és la Catalunya confederal d’una assemblea que treballa, que pensa, organitza i endega.
De totes les contrades, els delegats sindicals s’han trobat a Barcelona, i en assemblea panteixant de vitalitat examinen els curs de la producció, les seves característiques, les especialitats de cada indústria, les particularitats de cada conreu, les millors a perseguir.
mai no s’havia reunit a la nostra ciutat una conjunció de forces  vives. I això tot just és començar.
Ara l’economia catalana ha passat a les mans destres, el cervell despert del proletariat: I mireu com s’hi aplicat. En comptes de lliurar-se a un festí de victòria, a la satisfacció d’haver enrunat l’antic sistema endogalador, es lliura a la feina més intensa que s’hagi pogut presenciar a casa nostra. Tot atenent el front de guerra, que tantes d’energies abassega, atén, amb no menys d’interès a la complicada vida econòmica, tan primordial com la mateixa organització bèl·lica.
I és que la CNT aspira de fer d’Espanya el país més progressiu i més pròsper, amb una organització i una disciplina lliures, fonamentals en l’autodeterminació, en els imperatius de la consciència llibertària. I és pels imperatius d’aquesta consciència,
compartida amb la xarxa de sindicats estesa d’un confí a l’altre d’Espanya, que la Federació de Catalunya realitza el treball titànic que està realitzant.
La nova Catalunya, eixida de les entranyes del proletariat, no vol imperis, no vol dominis, ni vol ésser més que els altres; aspira a ésser digna de si mateixa, tot formant en la companyia gloriosa de la Confederació.
                                                            De La Veu de Catalunya


(Reproduit a Quaderns de l'Ateneu Enciclopèdic Popular, núm. 19,
1 de setembre de 1988)

No hay comentarios:

Publicar un comentario