12/12/13

Catalunya davant d'Espanya / Ateneu Enciclopèdic Popular 1910-1911

CICLE DE CONFERÈNCIES DE L’ATENEU ENCICLOPÈDIC POPULAR. "CATALUNYA DAVANT D'ESPANYA". DESEMBRE DE 1910-MARÇ DE 1911 AL TEATRE PRINCIPAL DE LA BARCELONA

 



(Postal del Teatre Principal a La Rambla de Barcelona)
L’AEP UNA TRIBUNA PÚBLICA


A partir del curs 1910-1911, l’Ateneu Enciclopèdic Popular (AEP) organitza una sèrie de conferències de pagament al Teatre Principal (a una pesseta la platea i a un ral la general). El cicle serà seguit amb gran entusiasme pel públic que omple cada sessió i la premsa se’n fa ressò reproduint els textos del conferenciants. El cicle de conferències recull l’ambient de Catalunya davant la situació política, econòmica, social i cultural. Cal tenir en compte que un any enrere havia tingut lloc la revolta i posterior repressió que seria coneguda amb el nom de Setmana Tràgica i que havia costat la vida a Francesc Ferrer i Guàrdia. El moment era efervescent i el debat esclatava contínuament entre els medis obrers de tots els signes. Aquell mateix any, el novembre, una part del proletaria espanyol, reunit a Barcelona, fundaria la Confederació Nacional del Treball (CNT), organització que tant de pes va tenir entre els treballadors de Catalunya.
El cicle al·ludit portava per títol: <<Catalunya davant d’Espanya>>, i els seus ponents foren: Jaume Brossa, Gabriel Aloma, Amadei Hurttado, Ramiro de Maeztu, Josep Vidal Tarragó, Marcel·lí Domingo, Francesc Cambó, José Ortega y Gasset i Luis Morote.
La primera d’aquestes conferències la pronuncià Jaume Brossa, amb el títol d’<<Espanya davant d’Europa>>. El diari Las Noticias (12-12-1910) es feia ressò del cicle que organitzava l’AEP i reproduïa les paraules de Brossa. Els actes foren presentats per Albert Bastardas, president de l’Enciclopèdic, i a continuació Brossa, entre altres coses, digué: <<Los Pirineos en estos últimos tiempos han crecido metafòricamente tanto que a la medida que la altura ha ido en aumento España ha ido adquiriendo todo el aspecto de colonia de país de segundo orden. Las izquierdas españolas solo lo son de nombre. De consiguiente, la cuestión religiosa no la resolverá Canalejas, hombre voluble y de ideas propias. Cataluña es una excepción en España, Europa mira a nuestra tierra como una esperanza. El nacionalismo catalán viene a ser como una especie de linterna màgica que se apaga a capricho del empresario.>>
També el diari barceloní El Poble Català del dilluns 19 de desembre de 1910, publicava a primera pàgina la crònica i el text de la conferència per Gabriel Alomar sota el títol <<Catalanisme Socialista>>: <<La conferència que en Gabriel Alomar va llegir al Teatre Principal, serà considerada, indudablement.com una de les obres més perfectes, més admirades del nostre il·lustre col·laborador. D’una vàlua intel·lectual enorme, d’una idealitat generosa i nobilisíma, d’una forma literària meravellosa, serà tinguda ara i en el pervindre com un dels documents més interessants que haurà produït la literatura política catalana. El nombrós públic que escoltava l’Alomar, entre’l qual s’hi veien no sols els homes més caracteritzats de la nostra política liberal, sinó també els obrers més significatius entre’l moviment societari català, escoltà la lectura que amb veu reposada i ressonat anava fent l’Alomar del seu treball, amb interès creixent, captivat per la força del pensament i per la bellesa de l’exposició.>>
Per la seva part, la revista La Actualidad (7-3-1911) feia referència a la conferència pronunciada  per Ramiro de Maeztu amb el títol <<Obrero e Intelectuales>>: <<El benemérito Ateneo Enciclopédico Popular, contarà en sus más fructuosas iniciativas, la serie de conferencias dominicales que vienen dándose en el Teatro Principal, siendo confiadas a las más distinguidas personalidades de la juventud española. La dels último domingo corrió a cargo del notable escritor D. Ramiro de Maeztu, quien por primera vez se presentaba ante el público de Barcelona. La expectación que había despertado revelóse por el numerosos concurso que llenó el expasioso coliseo.>>
Els altres oradors d’aquest cicle van pronunciar les conferències següents: Amadeu Hurtado, <<Catalunya davant d’Espanya>>; Marcel·lí Domingo, <<Política pedagògica>>; Francesc Cambó, <<Catalunya i la Solidaritat>>. El cicle va continuar durant l’any 1911 amb Luis Morote, Josep Vidal i Tarragó i José Ortega y Gasset. Algunes d’aquestes conferències van ser editades per l’AEP, com a mínim he pogut consultar la de M. Domingo, F. Cambo i R. de Maeztu.>>

Ferran Aisa-Pàmpols
(fragment del llibre Una història de Barcelona, Ateneu Enciclopèdic Popular (1902-1999), Virus Editorial i Ateneu Enciclopèdic, Barcelona, 2000, pàg. 49-50.)

No hay comentarios:

Publicar un comentario