Radio CNT.FAI / Guerra Civil

EL FAR
 
ECN-1 RADIO CNT-FAI
 
FERRAN AISA
 

(Segell emès per Radio CNT-FAI)

A partir del 19 de juliol de 1936 amb l’esclat de la Guerra Civil iniciada entre els espanyols disposarà d’una nova arma que servirà per fer propaganda i contrapropaganda a les dues zones. Però per les ondes hertzianes també es transmet música, humor i cultura. La historia de la ràdio a Catalunya es remunta al 14 de novembre de 1924 quan va començar a emetre Radio Barcelona. Dos anys més tard s’associava a Unión Radio (precedent de l’actual cadena SER). L’any 1930 es creava Ràdio Associació de Catalunya que, un any més tard, rebia el suport de la Generalitat de Catalunya i es
convertia en l’emissora del Principat. El 1933 naixia una nova emissora amb el nom EAJ-39 Radio Badalona, coneguda popularment amb el nom de “l’emissora de la ¡Costa”. Després de la guerra aquesta emissora es va convertir en Radio Miramar i,
posteriorment, convertida en la COPE. Aquesta emissora badalonina seria  encautada per el Comitè Local de la CNT i convertida en Radio CNT-FAI Badalona. 
Les primeres emissions de l'emissora confederal es van efectuar a primers d’agost de 1936 com emissora local retransmetin butlletins informatius, notes oficials de la Generalitat i sobretot música tan jazz com sarsueles. D’aquesta emissora va sortir el material i els tècnics que van muntar l’emissora que va ser instal·lada a unes dependències de la Casa CNT-FAI a la Via Laietana, 32-34. 
El 28 d’agost l’emissora confederal començava lesseves emissions
radiofòniques amb el nom d’ECN 1 Radio CNT-FAI. L’emissora emetia els seus programes en dues freqüències Onda Extra Curta i Onda Normal. La ràdio quedarà integrada dins de l’Oficina de Propaganda de la CNT-FAI, aparell que controla també el
periòdic Solidaridad Obrera, el Boletín de Información Propaganda CNT-FAI i la coordinació de conferències i mítings confederals arreu de Catalunya i dels pobles alliberats d’Aragó. El màxim responsable d’aquesta oficina és Jacinto Toryho i els
col·laboradors principals eren els periodistes Joaquín Montero, Jaume Balius i Carlos de Sirval. La programació s’iniciava les 17 h., amb els himnes “Hijos del Pueblo” i “A les barricades”, continuava amb l’edició parlada de Solidaridad Obrera; informació en
català de la lluita als diversos fronts; avisos orgànics de reunions, assemblees i convocatòries; música variada; xerrades de militants i resum d’actes confederals. Les emissions s’acabaven a les 23,30 h., amb els himnes llibertaris. Al llarg de la tarda s’emetien butlletins en diverses llengües: català, castellà, esperanto, anglès, francès, italià, alemany, polonès, rus, suec i portuguès. Entre els
col·laboradors estrangers d’aquestes emissions dirigides al públic internacional hi havia Camilo Berneri, Alexander Shapiro, Agustin Souchy, Fernand Fortin. 
L’emissora emetia moltes de les conferències organitzades per la CNT-FAI  diversos locals de Barcelona. Per les ondes hertzianes surt la veu de la revolució Albert Carsi que parla d’energia; Joan P.
Fàbregas que comenta l’economia col·lectivista;  Dr. Rossell, de salut pública; Fèlix Martí Ibáñez, de sexualitat; Jacinto Toryho, de la història de l’emancipació social; Francisco Galí, de la infància redimida; J. Papiol de Literatura revolucionària; Joan
Puig Elias de pedagogia racionalista; etc. També l’emissora confederal emet les xerrades públiques sobre temes d’actualitat organitzades per l’Oficina d’Informació i Propaganda de la CNT-FAI amb els ministres, consellers i regidors anarquistes
Frederica Montseny, Juan García Oliver, Joan Peiró, Juan López, Abad de Santillán, Vicenç Pérez "Combina", etc. I d’intel·lectuals de primera línia europea com ara Erwin Pîscator sobre teatre proletari. ECN-1 Radio CNT-FAI va muntar tres unitats mòbils que
destacava a diversos llocs de Catalunya o al mateix front per retransmetre l’actualitat a peu de la notícia. L’once de setembre de 1936 va retransmetre un discurs de Durruti desde Bujaraloz. Solidaridad Obrera (12-9-1936) se’n fa ressò: <<¡Al fascismo no se le discute, se le destruye!, ha dicho el camarada Buenaventura Durruti en su dirigido a España entera desde uno de los micrófonos de las Emisoras instal·ladas en el frente aragonés.>> 
Radio CNT-FAI va emetre les seves emissions diàries fin el 17 de juny de 1937. L’emissora va ser tancada per ordre governativa de la Redpública després dels Fets de Maig de 1937,  El decret del govern republicà eliminava totes les emissores de partits polítics i organitzacions sindicals creades a partir de juliol de 1936. L’emissora de la CNT-FAI va retornar a les ondes el gener de 1939 per animar als barcelonins a la resistència contra les tropes feixistes que gairebé ja eren a les portes de la ciutat. El dia 26 de gener de 1939 mentre l’exèrcit franquista entrava a Barcelona l’emissora confederal emetia música concretament “La dansa macabra” de Saint-Sáez amb els altaveus instal·lats a l’edifici de la Via Durruti a tot volum. Una tanqueta italiana disparà contra la Casa CNT-FAI i la ràdio llibertària va emmudir per sempre. Per una altra banda  Ràdio Associació de Catalunya era ocupada per l’exèrcit i obligada a emetre un comunicat i a emetre per les ondes els himnes falangista i italià. 

Ferran Aisa-Pàmpols
Catalunya, núm 156, desembre de 2013)