Conxa Pérez Collado / Miliciana de la revolució

CONXA PÉREZ COLLADO HA MORT AQUESTA MATINADA ALS 98 ANYS D'EDAT.

CONXA PÉREZ COLLADO (BARCELONA, 17 D'OCTUBRE DE 1915-17 D'ABRIL DE 2014).
MILITANT LLIBERTÀRIA. AFILIADA A LA CNT. ALUMNE DE L'ESCOLA RACIONALISTA ELISEU RECLUS. MEMBRE DE L'ATENEU CULTURAL "FAROS". TANCADA A LA PRESÓ PER PARTICIPAR EN UNA VAGA OBRERA. LLUITADORA DEL 19 DE JULIOL DE 1936 ASSALTANT LA CASERNA DE PEDRALBES. MILICIANA DE LA REVOLUCIÓ AMB ELS AGUILUCHOS DE LA FAI DE LES CORTS AL FRONT D'ARAGÓ. TREBALLADORA D'UNA FÀBRICA DE MUNICIONS. REFUGIADA A FRANÇA I TANCADA AL CAMP D'ARGELERS. CLANDESTINITAT A BARCELONA. VENEDORA DE BIJUTERIA AL MERCAT DE SANT ANTONI. FUNDADORA DEL CASAL DR. TRUETA DEL RAVAL. AFILIADA A LA CNT DURANT LA RECONSTRUCCIÓ I DESPRÉS MEMBRE DE LA CGT. SÒCIA D'HONOR DE L'ATENEU ENCICLOPÈDIC POPULAR. FUNDADORA DE DONES DEL 36.  ASSISTENT A L'ASSEMBLEA 15-M DE LA BARCELONETA. GRAN AFICIONADA A LA LECTURA. LLUITADORA FINS EL FINAL.

(Una de les darreres fotografies de Conxa Pérez, en cadira de rodes, el passat 24 de novembre al Cementiri de Montjuïc durant l'homenatge anual a Durruti. A la foto d'esquerra a dreta: Rai Ferrer, LLum Ventura, Conxa Pérez, Joaquna Dorado, Ferran Aisa i Antonina Rodrigo)

 Conxa Pérez, filla de un militantat anarquista del barri de Les Corts, va començar a treballar de ben jove en una imprenta i, aleshores, s'afilià al Sindicat Únic d'Arts Gràfiques i, posterioment, al de la Fusta, doncs Antonio Ortiz, conegut militant llibertari, la va fer entrar en una fàbrica del ram de la fusta. La militància activa de Conxa la va fer participar en la fundació de les Joventuts Llibertàries de les Corts i a formar un grup d'afinitat anarquista adherit a la FAI. La Conxa, que a penes havia anat a escola de nena, va assistir ja de jove a l'Escola Racionalista Eliseu Reclus que havia promogut l'Ateneu Lliberari de les Corts al carrer Vallespir, prop de la plaça del Centre. Hi havia classe de dia per els menuts i al vespre era dedicada als joves i als adults. Josep Carrasque n'era el director i els seus germans, Fèlix i Francisco, mestres. Presentació "Presen" Carrasquer  tenia cura de la classe primària. L'únic de la família Carrasquer que havia estudiat magissteri era José; la resta eren autodidactes que s'inspiraven en les lectures de Pestalozzi, Freinet o Ferrer i Guàrdia. 
L'afany de Conxa Pérez per aprendre va guiar les seves passes cap a l'Agrupació Cultural "Faros", que aleshores tenia la seu a l'Avinguda Mistral, tocant al carrer Viladomat. Com qualsevol ateneu, "Faros", estava dividit en diverses seccions: excursionisme, esperanto, teatre, cultura i lectures comentades. Entre els conferenciants hi recorda el doctor Fèlix Martí Ibáñez i Fidel Miró, secretari de la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries. (...) La seu de "Faros" de l'avinguda Mistral fou inaugurada el 24 de setembre de 1932 amb una conferència de Frederica Montseny que portava per títol: "La crisis del mundo capitalista y la solución libertaria". Entre els personatges llibertaris que van tenir relació amb "Faros" cal citar Cristóbal Albadetrecu, primer president de l'entitat i membre destacat del Sindicat Únic de la Construcció; Benjamí Cano Ruiz, mestre; Manuel Rivas, Secretari del CN de la CNT, el 1932; Jacinto Toryho, director de la Soli; Fèlix Martí Ibàñez, metge; Ada Martí, periodista; Màximo Llorca, mestre; Raul Carballeira, poeta; i, entre altres, Manuel Escorza.

Ferran Aisa-Pàmpols
(Fragment del llibre La cultura anarquista a Catalunya, Edicions de 1984, Barcelona, 2006.)

Fotografia de la coberta cedida per Conxa Pèrez, "Festa naturista al Masnou dels grups llibertaris "Faros" i "Sol i Vida"