 |
| (Piotr Kropotkin) |
PIOTR KOPROTKIN I EL COMUNISME ANARQUISTA
FERRAN AISA
Piotr Alexevich Kropotkin va néixer a Moscou el 9 de desembre de 1842 dins d’una família de la noblesa russa. Orfe de mare als tres anys va trobar en la bondat dels serfs per créixer envoltat de l’efecte necessari per un infant. Kropotkin va rebre una educació de príncep entrant als quinze anys al cos de patges. A Memorias de un revolucionario Kropotkin escriu pàgines commovedores sobre la seva infantessa i relata la trista vida de serfs i domèstics que eren humiliats, castigats, se’ls casava contra la seva voluntat i els seus fills se’ls enviava a fer de carn de canó a l’exèrcit o a la marina. Kropotkin, a les seves memòries, escriu: <<No es reconeixia, ni es sospitava, que els serfs tinguessin sentiments humans...>>
El següent pas formatiu de Kropotkin va ser l’escola militar, dels vint als vint-i-cinc anys viurà destinat a Amur (Siberia), on el contacte amb la natura i amb homes de totes les condicions li permetran desenvolupar les seves dues passions: la ciència i la revolució. En aquesta etapa militar és quan llegeix per primera vegada Proudhon gràcies a l’amistat que fa amb el poeta desterrat M.L. Mikhailov. Acabat el servei militar, el 1867, torna a Moscou per estudiar a la Universitat matemàtiques, geografia i ciències.
Una vegada acabats els seus estudis és contractat per la Societat Geogràfica que l’envia en una expedició científica a Finlàndia i Suècia amb l’objectiu d’explorar els dipòsits glacials. Kropotkin va elaborar un informe científic en què sostenia que una capa de gel de gairebé mil metres d’espessor havia cobert Europa fins el sud de Rússia, durant el període glacial. El seu informe va tenir tan èxit que li van oferir el càrrec de director de la Societat Geogràfica, que Kropotkin no va acceptar, doncs, aleshores, li començava a preocupar més la ciència social.
El 1872 Kropotkin viatja per primera vegada a l’Europa Occidental (Suïssa i Bèlgica). A Zuric entra en contacte amb grups d’estudiants russos i amb integrants de l’Associació Internacional de Treballadors. A Neuchâtel coneix a James Guillaume i als bakuninistes del Jura. A les seves memòries, Kropotkin diu:
<<Els aspectes teòrics de l’anarquisme, segons començava a expressar-se a la Federació del Jura, particularment per Bakunin; la crítica al socialisme d’Estat de Marx i Engels, que vaig sentir parlar allà, i el caràcter revolucionari de l’agitació, van deixar un profund rastre a la meva ment. Però les relacions d’igualtat que vaig trobar a les muntanyes jurasianes, la independència de pensament i d’expressió que vaig veure desenvolupar-se entre els treballadors i el seu il·limitat amor a la causa, van cridar amb mi l’atenció, i quan vaig deixar les muntanyes, després d’haver passat una setmana amb els rellotgers, les meves idees sobre el socialisme s’havien definit, era un anarquista.>>
Al seu retorn a Rússia Kropotkin s’incorpora al Cercle Chainovski, dedicant-se activament a la propaganda socialista i revolucionària. El 1874 és detingut i tancat durant dos a anys a la fortalesa de Sant Pere i Sant Pau, on havien estat abans Bakunin, Dostoievski i altres militants revolucionaris. A la sortida de la presó Kropotkin surt cap a Suècia i via Noruega s’embarca cap a Anglaterra. El príncep anarquista s’amaga dels agents tzaristes i arriba a Londres amb el pseudònim de Levashov. Kropotkin, per guanyar-se la vida, escriu a la revista Nature i al diari Times. D’Anglaterra passa a Suïssa on es retroba amb els seus camarades anarquistes del Jura en un moment en què la lluita ideològica ha esclatat dins de la Internacional, per una banda la democràcia socialista, és a dir el marxisme i els grups afins a ell; i per l’altra, els federalistes, és a dir, bakuninistes, proudhonians i, en general, els antiautoritaris. Kropotkin, a les memòries, deixa ben clara aquesta confrontació dialèctica:
<<El conflicte entre els partidaris de Marx i els de Bakunin no tenia un caràcter personal: era el resultat inevitable de l’antagonisme entre els principis federals i els centralitzadors, el municipi lliure i la paternal tutela de l’Estat, l’acció espontània de les masses i el millorament de les condicions capitalistes existents mitjançant la legislació; conflicte entre l’esperit llatí i el “Geist” alemany que, després de la derrota de França en el camp de batalla, reclama la supremacia en el terreny de la ciència, en el de la política i també en el del socialisme; qualificant de “científica” la seva concepció d’aquestes idees i d’utòpiques totes les altres.>>
L’antagonisme havia portat al trencament de la Internacional després del Congrés de l’Haia de 1872. Bakunin i Guillaume van ser expulsats de la Internacional, Marx va constituir el Consell General a Nova York; mentre a Europa la tendència bakuninista, després del Congrés Internacional de Saint-Imier (Suïisa) va continuar organitzada entre la classe obrera espanyola, italiana, suïssa, belga i una gran part de França i d’Holanda. Kropotin viu aquesta etapa revolucionària col·laborant amb el moviment obrer suís, allà coneix als italians, Cafiero i Malatesta, i escriu al Bulletin de la Féderation Jurasienne.
Els següents anys són d’un gran activisme revolucionari per part de Kropòtkin, que salta d’un país a l’altre fugint de la policia i finalment es refugia una temporada a Londres per estudiar al Museu Britànic la història de la revolució francesa, que més tard publicarà una gran obra sobre aquest tema. Al seu retorn a Suïssa el 1878 es casa amb Sofia Ananiev, una jove rebel ucraïnesa que estudiava biologia a la Universitat de Berna. Un any després comença a publicar el quinzenari Le Révolté (que va canviar el nom més endavant per el de Temps Nouveaux). Fa amistat amb Eliseu Reclus i publica nombrosos opuscles en què presenta les seves idees revolucionàries entre les quals hi ha Paraules d'un rebel i
Als joves, aquests llibres són traduïts a les principals llengües europees i són impreses en milers i milers d’exemplars que són devorats per la classe obrera. A Paraules d’un rebel, Kropotkin escriu sobre un tema encara avui de rabiosa actualitat:
<<El capital, aquest producte del treball de l’espècie humana, acumulat per uns quants potentats, desapareix, ens diuen, com l’agricultura i la indústria per falta de seguretat i protecció. On va, doncs,a refugiar-se quan surt de les caixes de cabdals? Hi ha per a ell col·locacions de més guany. Anirà a alimentar els arens del Sultà, a sostenir guerres d’unes nacions contra altres, o bé servirà per fundar una societat d’accionistes, no per produir res útil, sinó simplement per fer als dos o tres anys una fallida escandalosa, que permeti als fundadors retirar-se portant-se els milions que representen “al benefici de la idea”. (...) Per on més es dirigirà el Capital és al joc de l’alta Borsa. El capitalista especula sobre l’alça fictícia en el preu del blat o el cotó, sobre la política... (...) essent amb freqüència agents mateixos del govern els que promouran les especulacions. (...) El poble no pot patir més crisis provocades per la voracitat de les classes dominants; vol viure treballant i no passar anys i més anys de misèria amb acompanyament de caritat humiliant.>>
A partir dels anys vuitanta Kropotkin i la seva dona han de canviar sovint de país per les persecucions de la policia contra els anarquistes. El 1881 són a Londres on Kropotkin per sobreviure escriu per l’Enciclopèdia Britànica i per el Newcastle Chronicle. La tardor de 1882 torna a moure’s per França, és el temps en què produeixen atemptats contra caps d’Estat com l’assassinat del Tzar Alexandre II.
Els anarquistes són posat en el punt de mira dels governs i qualificats de terroristes, Kropotkin serà detingut i jutjat acusat d’haver participat en un atemptat, essent tancat a la presó de Lyon on restarà, gràcies a la campanya de molts intel·lectuals francesos, durant tres anys. A la sortida de la presó es trasllada a París on troba el suport d’Elias Reclus, germà del geògraf Eliseu, que durant la Comuna de París havia dirigit el Museu del Louvre i la Biblioteca Nacional. D’aquí novament a Londres on naixerà la seva filla Alexandra. A la capital anglesa fa pinya amb altres escriptors llibertaris com Merlino i Charles M. Wilson amb els que funda Freedom, on hi col·laboren a més dels citats, Tucker, Nettlau i molts altres companys d’idees. Els articles de Kropotkin els reunirà en el volum La conquesta del pa, on escriu el següent:
<<Som rics en les societats civilitzades. Per què hi ha, doncs, aquesta misèria al voltant nostre? Per què aquest treball penós i embrutidor de les masses? Per què aquesta inseguretat del demà en mig de les riqueses heretades de l’ahir i malgrat els poderosos mitjans de producció que donarien a tots el benestar a canvi d’algunes hores de treball quotidià?>>
Kropotkin, a La conquesta del pa, parla de com aconseguir una societat harmònica basada en el treball, la solidaritat i el suport mutu. Parla del treball agradable, l’acord lliure, el consum, la producció, la divisió del treball i la descentralització de la indústria. I proposa que per arribar a aquesta societat harmònica és necessari expropiar al capitalisme per retornar a la majoria de les persones allò que el hi pertany i per obtenir els fruits proposa l’aplicació del comunisme anarquista:
<<Tota societat que trenqui amb la propietat privada s’haurà d’organitzar en comunisme anarquista.>>
Per aquesta mateixa època escriu una sèrie d’articles per la publicació Nineteenth Century, que publicarà amb el títol de Camps,fàbriques i tallers, on analitza la indústria i l’agricultura tan dels principals països europeus i dels Estats Units i proposa la descentralització de la indústria i la combinació amb l’agricultura per arribar a una societat basada en la propietat col·lectiva on l’especulació, l’explotació i la misèria siguin abatudes per el mutu acord dels treballadors lliures. Una societat en què el lema principal sigui: <<De cadascú segons la seva capacitat. A cadascú segons les seves necessitats.>> D’aquesta mateixa publicació surten els articles de Kropotkin contra el darwinisme social que seran recollits en el llibre El suport mutu, un factor de l’evolució. Kropotkin intenta demostrar que el suport mutu és una llei de la natura, igual que la lluita mútua, i que aquest suport és encara més important en l’evolució de les espècies. Kropotkin critica la idea darwiniana de la lluita per l’existència i creu que l’ètica del suport mutu ha de ser la base principal de la nova societat comunista-anarquista. El seu assaig és una investigació profunda i concisa sobre el paper de l’ajuda mútua tant a les societats animals com a les humanes i ho fa analitzant les institucions primitives, medievals i modernes. També analitza el paper que ha representat l’Estat a Europa durant els tres darrers segles en el seu assaig. L`Estat. El seu rol històric. L’Estat modern.
Els següents treballs de Kropotkin estaran centrats a l’estudi de l’ètica, la justícia i la moral anarquista. Per desenvolupar el seu treball exposa la història del pensament humà, s’endinsa en la idea del bé i del mal dins de la humanitat i analitza el comportament tant dels animals com de les persones. Finalment el seu estudi de la moral se centra a l’ètica del socialisme i de l’evolucionisme, alhora que estudia la moral des de l’antiga Grècia, el cristianisme, l’edat mitjana i es recolza amb filòsofs com Plató, Kant, Hobbes, Spinoza, Spencer i acaba amb l’ètica de Guyau. Kropotkin, escriu:
<<L’Ètica ha de ser considerada com una doctrina sobre els mitjans per aconseguir la finalitat imposada a l’home per la natura: el creixement i el desenvolupament de la vida. Per aquesta raó la moral humana no necessita cap coerció ni obligacions imperioses, ni sanció sobrenatural; es desenvolupa en nosaltres en virtut de la nostra necessitat de viure una vida integral, més intensa i més fecunda.>>
A la dècada dels noranta Kropotkin és a Londres on participa en mítings i manifestacions del moviment socialista i anarquista. Exposa en conferències les seves teories del comunisme-anarquista i de suport mutu. Assisteix a reunions per commemorar la Comuna de París i els màrtirs de Chicago. Fa amistat amb Patric Geddes, William Morris, Bernard Shaw i col·labora amb la Societat Fabiana.
Els seus treballs són traduïts i publicats a les revistes àcrates espanyoles que difonen el seu pensament comunista-anarquista: Acracia, El Productor, La Justicia Humana, etc. El moviment anarquista ibèric debatrà el futur pràctic en dos Certàmens Socialistes celebrats a Reus el 1885 i a Barcelona el 1889, En el primer encara predominen les idees comunistes-col·lectivistes, però en el segon s’imposa majoritàriament la tesi de Kropotkin del comunisme anàrquic. Però les dues tendències no va significar cap trencament sinó un evolució, Fernando Tarrida del Mármol, en el seu escrit "La Teoría Revolucionaria", culmina amb la frase: <<anarquía sin adjetivos>>, en què vol representar l’evolució de l’anarquisme ibèric.
El moviment obrer anarquista ibèric serà kropotkinià, fins i tot l’organització anarcosindicalista CNT es decantarà per el comunisme llibertari que va ser elaborat per el doctor Isaac Puente i desenvolupat com a Concepte Confederal del Comunisme Llibertari en el Congrés de Saragossa de maig de 1936.
Kropotkin a finals del segle XIX viatjarà per els Estats Units i el Canadà on farà nombroses conferències sobre l’ajuda mútua. Amb el nou segle Kropotkin viu una etapa molt activa que el porta d’Anglaterra a França i a Itàlia. Es relaciona amb Jean Graves, Rudolf Rocker, Carlo Malato, Errico Malatesta. Kropotkin i Malatesta mantindran divergències teòriques en alguns aspectes de l’aplicació del comunisme anarquista, i fins i tot opinions diferents sobre la Gran Guerra de 1914, mentre Kropotkin és partidari dels aliats, Malatesta considera que tots formen part del món imperialista i capitalista.
L’any 1917 després del triomf de la revolució soviètica retorna a Moscou, però aviat es desencisa i fins i tot escriu cartes a Lenin perquè deixi el Kremlin i vagi a la perifèria a veure la realitat de Rússia. En una carta li manifesta que als pobles ja no hi ha soviets, sinó comitès que fan i desfan a la seva voluntat. Finalment una pneumònia acabarà amb la seva vida el 9 de febrer de 1921. Òscar Wilde, a De profundis, escrigué: <<A les vides humanes més perfectes que he tingut ocasió d’observar , pertanyen les de Verlaine i el príncep Kropotkin.>>
Ferran Aisa-Pàmpols
(Barcelona, 24 de març de 2014)
Bibliografia:
P. Kropotkin, Palabras de un rebelde, Pastanaga, Barcelona, 1977.
P. Kropotkin, La conquista del pan, Júcar, Madrid, 1977.
P. Kropotkin, Campos, fábricas y talleres, Júcar, Madrid, 1978.
P. Kroppotkin, El apoyo mutuo, un factor de la evolución, Proyección, Buenos Aires, 1970.
P. Kropotkin, La moral anarquista, Júcar, Madrid, 1977.
P. Kropotkin, La gran revolución, Proyección, Buenos Aires, 1976.
P. Kropotkin, Memorias de un revolucionario, KRK, Ovioedo,2005.
Ángel J. Cappelleti, El pensamiento de Kropotkin, ZYX, Madrid, 1978.
George Woodcok, El anarquismo, Ariel, Esplugues de Llobregat, 1979.
No hay comentarios:
Publicar un comentario