20/11/14

Eusebi Carbó i Carbó / article Ferran Aisa

EUSEBI CARBÓ I CARBÓ, UN ANARQUISTA SENSE FRONTERES

FERRAN AISA






(Eusebi Carbó)
Eusebi Carbó (Palamós, 1883-Mèxic D.F., 1958), va ser un veritable rodamón anarquista.Des de les idees republicanes federals va evolucionar ràpidament cap a l’anarquisme després de llegir els principals pensadors Proudhon, Kropotkin, Bakunin,
Godwin... Carbó va estudiar magisteri a Girona i va treballar a la indústria del suro i per la seva implicació amb la causa obrera fou detingut per primera vegada l’any 1902, al llarg de la seva vida seria empresonat altres trenta-sis vegades equivalents a deu anys
de captiveri.
Eusebi Carbó el 1903 era mestre de l’Escola Moderna de la Bisbal que dirigia Joaquim Garriga Pons. Carbó es va unir amb la filla d’aques mestre, Lluïsa, amb qui va tenir un fill, Proudhon. El 1905 freqüenta el Grup Avenir del dramaturg i poeta àcrata Felip
Cortiella  El 1908 coneix per primera vegada l’exili a França. El 1910 s’instal·la a Barcelona participant en la fundació de la CNT. Carbó es relaciona amb la flor i nata de l’anarcosindicalisme ibèric: Salvador Seguí, Josep Negre, Manuel Buenacasa, Eleuterio

Quintanilla, Hermós Plaja, Josep Viadiu, Àngel Pestaña, Higinio Noja, Llibertat Ródenas,  Antonia Maymon, Francisco Arín, Tomás Cano Ruiz, Josep Canela, Joan Peiró... 
A finals de 1910 s’escapa a França amb Margarita Gironella i, posteriorment, a Itàlia on entra en contacte amb els anarquistes Luigi Fabri, Armando Borghi i Camilo Berneri. La parella retorna a Espanya, concretament a Elda on Eusebi Carbó farà de mestre d’una escola racionalista i participa en nombrosos mítings per les terres de Llevant. Quan l’escola és tancada per el govern civil es trasllada una breu temporada a Madrid.
El 1915 dirigeix la publicació Reivindicación de Sabadell on defensa la revolució mexicana  i assisteix amb Francesc Miranda al Ferrol, en representació de Solidaridad Obrera, a un congrés contra la guerra i amb companys gallecs fa una gira de propaganda per Galícia. Aquell mateix any farà de mestre a l’escola laica Institución Libre de Enseñanza de Valladolid on fa bona amistat amb Valerio Orobón Fernández. El 1916 amb Mauro Bajatierra assisteix com observador al Congrés de la UGT. Eusebi Carbó retorna a València, forma part del grup d’afinitat anarquista “Los Iguales” i escriu a Tierra y Libertat i La Voz del Campesino. El 1918 representa l’Organització a la Conferència Internacional del Treball a Ginebra i assisteix com delegat a la Federacid’Agricultors Nacionals a València. Aquell mateix any participa en el Congrés Anarquista de Barcelona en representació dels grups de Llevant.
El 1919 dirigeix Solidaridad Obrera a València i assisteix en representació de la CRT de Llevant al II Congrés de la CNT al Teatre de la Comedia de Madrid. Durant els dies del Congrés escriu la seva opinió al periòdic Nueva España. Carbó va ser un dels
signants del manifest sobre la finalitat de la CNT, el comunisme llibertari, i va defensar la integració en la Internacional Comunista, essent nomenat delegat amb Àngel Pestaña i Salvador Quemades, però finalment l’únic que va poder arribar a Moscou fou el
lleonès Pestaña. Eusebi Carbó, posteriorment, va denunciar la dictadura del proletariat i va defensar la tendència anarquista per a la CNT. El 1922 dirigeix Cultura i Acción a Saragossa. Durant la dictadura de Primo de Rivera es va exiliar a Perpinyà on va
treballar de taxista. En aquesta època manté una gran amistat amb Peiró coneix Malatesta i es retroba amb els anarquistes italians Borghi i Fabbri i l’alemany Rudolf Rocker.
L’any 1930 va ser un dels signants del Manifest d’Intel·ligència Republicana i va fer de redactor de Guerra Social. El 1931 entra a la redacció de Solidaridad Obrera que dirigia Joan Peiró. El 1931 assisteix al Tercer Congrés de la CNT, on és elegit per assistir al Congrés de l’AIT. Novament a València torna a dirigir Solidaridad Obrera d’aquesta ciutat. El 1933 Carbó serà elegit per formar part del Secretariat de l’AIT amb l’anarquista nord-americà Alexander Shapiro. es va oposar a la supremacia de la FAI. El 1934 es va entrevistar amb Companys en nom de la CNT i fou un dels encarregats d’organitzar la rebuda dels infants dels vaguistes de Saragossa. Aquell mateix anys retorna a la redacció de la Soli barcelonina, alhora dirigida per Felipe Alaiz. Durant el temps de guerra i de revolució va ocupar diversos càrrecs polítics en representació de la CNT com ara vocal del Consell d’Economia i delegat de Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya. Des del Comissariat que dirigia Jaume Miravitlles fou enviat a Nova York, per ordre expressa de Companys i Tarradellas, a contactar amb els immigrants italians d’ideologia anarquista per recaptar ajuda econòmica per a la República i la Catalunya revolucionària. A Nova York es reunirà amb els immigrants anarquistes del Circolo Volontà, Cultura Proletaria i L’Adunatta dei Refractari.
Al seu retorn d’Amèrica tindrà un càrrec al Ministeri d’Instrucció de la República en mans de la CNT i col·labora en el periòdic confederal Catalunya. Eusebi Carbó és un dels animadors, amb els seus companys italians Fosca Corsinovi, Enrico Zamboni i Armad Shoffer (Armando Rordiguez), de la Colònia Infantil L’Adunata dei Refractari inagurada el 7 de novembre de 1938 a Pins del Vallès (Sant Cugat).
El 1939 s’exilia a França i després a Santo Domingo fins el 1940 que s’estableix, definitivament, amb la seva família a Mèxic. El 1943 serà elegit secretari general de la CNT, oposasant-se a la tesis de Garcia Oliver de crear un partit polític llibertari. El 1945 va rebutjar ser ministre de la República presidida per José Giral i va continuar la seva faceta de periodista fins el final dels seus dies als periòdics Solidaridad Obrera, CNT, Cënit... Eusebi Carbó va escriure diversos llibres  com ara La bancarrota fraudulenta del marxismo (1941) i La Reconstrucción de España: sus problemas económicos, políticos y morales (1945). 



Ferran Aisa-Pàmpols
(Barcelona, 19-11-2014)

No hay comentarios:

Publicar un comentario