8/5/15

Lucrecia Borja - Darío Fo / Ferran Aisa

LUCRÈCIA BORJA, LA FILLA DEL PAPA
Dario Fo
Traducció: Enric Salom
Editorial: Bromera
Alzira, 2014
Pàgines: 190
Preu: 19,95 euros

NARRATIVA HISTÒRICA 


(Coberta llibre D. Fo)


LA INCREÏBLE HISTÒRIA DE LUCRECIA BORJA

FERRAN AISA


Dario Fo (Sangiano, 1926)  és sobretot un autor d’obres teatrals d’èxit com ara Pum, Pum, qui és? La policia, Misteri Buffo, Aqui no paga ni Déu, Mort accidental d’un anarquista, Un dia qualsevol... Ara el Premi Nobel de Literatura de 1997 presenta una nova obra que no és de teatre, sinó de narrativa històrica o novel·la d’assaig sobre la vida increïble de Lucrècia Borja. No és la primera vegada que Fo s’endinsa en el món de la narrativa, doncs ja ho va fer el 2002 quan va publicar el relat en clau Autobiogràfica Il paese del mezaràt traduïda com País de faula (Bromera, 2005). 

Dario Fo amb aquesta darrera novel·la reivindica la família Borja, sobretot Lucrècia la filla de Roderic Borja, que governaria a Sant Pere com Papa, entre 1492 i 1503, amb el nom d’Alexandre VI. Dario Fo, en el preàmbul del llibre, manifesta que sobre els Borja s’han escrit òperes, peces teatrals, tota mena d’històries i fins i tot s’han fet prtogrames de televisió i pel·lícules. Cita també alguns dels grans escriptors que han contat la vida d’aquesta poderosa família com ara Víctor Hugo, Alexandre Dumas i Maria Bellonci; però s’hi decanta per John Ford, autor anglès del segle XVII, que va escriure Peccato che sia una putana, obra inspirada en les presumptes relacions incestuoses entre Lucrècia i el seu germà Cèsar. Dario Fo recrea perfectament l’ambient del Renaixement italià de l’època d’Alexandre VI i reivindica el paper especial de Lucrècia, que ha passat a la història com perversa, intrigant, sense escrúpols i incestuosa. Fo presenta a Lucrècia com una dona intel•ligent i plena de sensibilitat. Dario Fo, amb la seva novel•la històrica, desmunta mites i defensa a la filla del Papa com una víctima de les circumstàncies i de la desinformació malèvola que van aixecar contra ella els poderosos Sforza de Milà. Malgrat això, Fo allibera a Lucrècia del clixé de dona dissoluta i incestuosa i la situa en mig de la vida quotidiana d’una època fascinadora a la cort renaixentista per excel·lència dominada per el Vaticà i, més concretament, per el seu pare Alexandre VI, el qual havia tingut quatre fills amb Vannozza Catanei i encara en tingué un cinquè amb la jove Giulia Farnese de 14 anys, quan ell en tenia 58. Lucrècia Borja es va casar tres vegades, va tenir diversos amants i només va viure trenta-nou anys, però la seva vida, en ple Renaixement italià, fou increïble, on no hi faltaren les conspiracions, els misteris i els assassinats. Dario Fo s’ha endinsat en la llegenda negra d’Alexandre VI i desfà una a una totes les peces del seu poder. Una gran novel·la històrica digna de ser contada per un Premi Nobel com Dario Fo, una narració que cal llegir per sortir ressuscitat de cultura renaixentista i d’amor per a la bona literatura.

Ferran Aisa-Pàmpols (El Punt Avui, 23 de gener de 2015)

No hay comentarios:

Publicar un comentario