La CNT a l'Ajuntament de Barcelona - 1936-1939 / Ferran Aisa

EL FAR

LA CNT AL GOVERN MUNICIPAL DE BARCELONA

FERRAN AISA

(El consitori municipal popular de Barcelona. Juliol 1937, presidit per Hilari Salvado d'ERC i Joan Puig Elias de CNT-FAI)

La CNT reunida en un Ple Regional de Sindicats, celebrat el dia 25 de setembre de 1936 al Teatre Circ Olympia, havia decidit, seguint la proposta de Lluís Companys i de Josep Tarradellas, formar part del Govern de la Generalitat de Catalunya. La participació dels anarquistes en un govern era una cosa insòlita en la història contemporània, malgrat això, l’única pega que van posar-hi es va solucionar ràpidament, volien que el Govern s’anomenés Consell. La serietat responsable dels quadres sindicals i directius de l’organització confederal era una peça vàlua per la reconstrucció del nou model de país. Els anarcosindicalistes dins dels governs no feien altra cosa que seguir la lògica de la realitat del moment, que passava lògicament per apuntalar la unitat antifeixista per
fer la revolució i guanyar la guerra. Frederica Montseny afirmava que, en unes declaracions a la premsa, que la CNT i la FAI havien d’estar en tots els fronts... La Veu de Catalunya (26-9-1936), el diari de la Lliga convertit en òrgan de la CNT-FAI, aplaudia l’entrada dels llibertaris al Govern de la Generalitat: “La nova Catalunya, sortida de les entranyes del proletariat, no vol imperis, no vol dominis, ni vol ser més que els altres; aspira a ser digna de si mateixa, al temps que forma en la companyia gloriosa de la Confederació.” Per una altra banda el Comitè Nacional de la CNT, després del Ple de Regionals celebrat a Madrid, proposava al Govern de la República la constitució d’un Consell Revolucionari a nivell estatal similar al creat a Catalunya per la Generalitat. Els sindicats anarcosindicalistes recolzaven la seva proposta amb la idea de l’Aliança Revolucionària aprovada en el Congrés de Saragossa de maig del 1936. La crida aliancista també era dirigida als dirigents de la UGT. La CNT considerava la unitat imprescindible per guanyar la guerra: “Si somos aplastados se habrá –deia un comunicat- desvanecido la última fortaleza y el fascismo será dueño absoluto  de los destinos de los pueblos.” Una vegada dissolt el Comitè Central de Milícies Antifeixistes, la Generalitat publicà un Decret el dia 9 d’octubre de 1936 pel qual s’ordenava la dissolució de tots els Comitès Locals de Catalunya i la constitució dels nous municipis. El decret reorganitzava l’administració local i disposava l’entrada dels sindicats i els partits obrers als Consells Municipals. D’aquesta manera la CNT-FAI, PSUC-UGT i POUM va entrar a formar part dels Ajuntaments de tot Catalunya. La Generalitat decretava la proporció de la representació mitjançant l’índex de població i s’establia el govern municipal a imatge del govern establert pel Consell executiu de la Generalitat. El decret de la Generalitat deia: “Queden dissolts tots els Comitès Locals de Catalunya. Organitzant d’acord amb les necessitats del moment la vida municipal de Catalunya, s’imposa la dissolució dels Comitès Locals que, amb diferents noms, es constituïren arran del moviment subversiu a què està fent front el país. Per tant, d’acord amb el Consell Executiu, decreto: Primer Queden dissolts a tot Catalunya els Comitès Locals, qualsevol que sigui el nom o denominació que ostentin, així com  tots aquells altres organismes locals que haguessin anat sorgint arran del moviment subversiu amb finalitats culturals, econòmiques i de qualsevol altra mena. Segon. La resistència a dissoldre’s serà considerat com acte facciós i els seus autors lliurats als Tribunals de Justícia Popular.” Jaume R. Magriñà, secretari del Sindicat Únic de Funcionaris de l’Ajuntament de Barcelona, parlava per l’emissora ECN 1 CNT-FAI sobre aquest tema: <<Y otro decreto importantísimo, al cual han de rendir, la mayor brevedad todos los camaradas de la CNT, es el decreto sobre la nueva estructuración municipal, haciendo de cada pueblo una pequeña Generalidad, por la composición númerica de las fuerzas que representarán estos nuevos Municipios, que hay que componer, que se tienen que integrar, y anulando al mismo tiempo, todos los organismos que dependían del Comité de las Milicias Antifascistas de Cataluña, Quiere decir, que se hace una cancelación de organismo, desaparece el Comité Local, el Comité de pueblo de las Milicias Antifascistas para tener un receptáculo de acción dentro del Ayuntamiento, en el seno del Municipio. Los organismos de la Confederación Nacional del Trabajo que tienen en el Gobierno Central de Cataluña una representación, han de tenerla y la tendrán también en todos los Ayuntamientos de Cataluña. Es, pues, esto, algo importante, porque da un tónica de orden revolucionario a la Cataluña que sabremos renconstruir, que hemos sabido defender y que será, sin dudarlo, el baluarte que siempre ha sido de las libertades del pueblo trabajador.” El Ple Regional de la CNT va aprovar fil per randa el decret de la Generalitat, i la seva participació als municipis catalans es va fer realitat. El Ple també va ratificar l’esperit federalista de la Confederació. La premsa barcelonina es feia ressò del canvi en la vida municipal de Catalunya. La Humanitat (15-10-1936), ho manifestava així: “La vida municipal nova estructuració, segons el nou decret de la Generalitat: els Ajuntaments de Catalunya s’hauran d’organitzar seguint el model de la Generalitat. L’Ajuntament de Barcelona ha quedat estructurat amb el nombre de consellers-regidors següents: Esquerra Republicana de Catalunya (9). Confederació Nacional del Treball (9). Partit Socialista Unificat de Catalunya (6). Partit Obrer d’Unificació Marxista (3). Acció Catalana Republicana (3). Unió de Rabassaires (3).” El Diluvio, per la seva banda, afirmava: “Lo más probable es que continue siendo alcalde el señor Pi y Suñer.” El Día Gráfico, deia: “Antes de la sesión de constitución tuvo lugar en el despacho del alcalde una reunión preparatoria a la que asistieron todos los representantes de los partidos políticos y organizaciones sindicales que constituyen el nuevo Ayuntamiento.” Solidaridad Obrera també informava de la sessió consistorial: “A las siete de la tarde el juez popular de Barcelona dio posesión de sus cargos al nuevo Consejo Municipal.” Les organitzacions polítiques i sindicals antifeixistes havien nomenat amb anterioritat els seus delegats a l’Ajuntament de Barcelona, els quals ocuparien les places de consellers-regidors, n’eren els següents: Esquerra Republicana de Catalunya: Carles Pi i Sunyer, Vicenç Bernardes Biusà, Josep Escofet Amadeu, Hilari Salvadó Castells, Francesc Codó Roc, Josep Gispert Vila, Domènec Pla Blanc, Antoni Oliva Oliva i Joan Codormí Pujular. Confederació Nacional del Treball-Federació Anarquista Ibèrica: Manuel Muñoz Díez, Vicenç Pérez Combina, Jaume Aragó Garcia, Jaume R. Magriñà, Joan Puig Elias, Poncià Alonso Alonso, Magí Cabruja Martra, Alexandre G. Gilabert i Vicenç Barrientos Cirac. Partit Socialista Unificat de Catalunya-Unió General de Treballadors: Marià Martínez Cuenca, Víctor Colomer i Nadal, Eusebi Rodríguez Salas, Jordi Benejam Català, Joan Borràs Gorga i Josep Muni Sala. Partit Obrer d’Unificació Marxista: Tomàs Tussó Temprado, Josep Martí Rovira i Pere Bonet Cuitó. Acció Catalana Republicana: Odó Hurtado, Tomàs Pumarola Julià i Manuel Andreu Colomer. Unió de Rabassaires: Pere Puig Sebinyà, Pere Vinyals Piquer i Pau Baqués Durán. El nou Ajuntament es va constituir el dimecres 21 d’octubre de 1936 a les 5 de la tarda en un Ple extraordinari celebrat al Saló de Cent de les Cases Consistorials de la plaça de la República (actual Sant Jaume). La sessió fou oberta per Joan Santamaria i Munné, delegat del Jutge Popular, a qui per dret li corresponia, segons el decret de 9 d’octubre de 1936 de la Generalitat de Catalunya. A continuació el secretari de l’Ajuntament Josep Maria Pi i Sunyer va donar lectura al mencionat decret i el delegat del jutge popular va proposar que ocupés la presidència el conseller de més edat. Carles Pi i Sunyer manifestà que en la sessió preparatòria ja s’havia acordat la designació i Víctor Colomer convidà a Joan Puig Elias (CNT) per ocupar la presidència. Al seu costat s’asseurien Josep Gispert (ERC) i  Jordi Benejam (PSUC). El Ple municipal va elegir la nova Corporació per unanimitat: alcalde president, Carles Pi i Sunyer; consellers-regidors: Hisenda, Vicenç Bernardes (ERC); Governació, Hilari Salvadó (ERC); Serveis Públics, Vicenç Pérez Combina (CNT); Urbanització i Obres, Manuel Muñoz Díez (CNT); Vigilància Municipal, Jaume Aragó Garcia (CNT); Cultura, Víctor Colomer Nadal (PSUC); Assistència Social, Marià Martínez Cuenca (PSUC); Higiene i Salut, Tomàs Tussó Temprado (POUM); Estadística, Manuel Andreu Colomer (ACR); Proveïments, Pere Puig Sebinyà (UR). El Ple també va ratificar a Joan Puig Elias (CNT) com president de l’Assemblea Municipal. El consistori municipals d’unitat popular es va mantenir en el servei de les seves funcions fins l’entrada dels feixistes a Barcelona el 26 de gener de 1939. La tasca dels consellers-regidors cenetistes a l’Ajuntament de Barcelona va ser elogiada per Carles Pi i Sunyer a les seves memòries.

Ferran Aisa-Pàmpols (Catalunya, núm.175, setembre de 2015)