12/11/15

Jim Morrison y Sid Barret / Ferran Aisa

SYD BARRETT Y JIM MORRISON, VIAJE HACIA
LA TRANSGRESIÓN
Josep Maymí Rich
Editorial: Quarentena Ediciones (Llinars del Vallès, 2015)
Pàgines: 126
Preu: 17 euros
Assaig Musical




(Coberta llibre Maymí)
BARRETT Y MORRISON, DOS MITES DE LA MÚSICA POP
 

Ferran Aisa

Josep Maymí Rich (Cassà de la Selva, 1970) , doctor en Antropologia Social y Cultural per la UAB, ha publicat diversos llibre entre els quals destaca J.F. Kennedy y la Alta Sociedad Española (Base, 2014). El nou llibre de Maymí és un interessant estudi sobre dos dels principals personatges de la música pop dels anys seixanta i setanta, Syd Barrett i Jim Morrison, components de les bandes de rock britàniques i nord-americanes, Pinck Floy i The Doors, respectivament. 
Maymí realitza un viatge cap a la transgressió a través d’aquests dos singulars artistes del segle XX, obrint al lector les portes a un univers polièdric per descobrir-nos els paràmetres de la naturalesa humana. L’autor recorre als apunts biogràfics de les dues estrelles del rock i de la contracultura de la dècada prodigiosa. Els dos mites marcats per la droga, sobretot LSD, crearan la seva obra psicodèlica sobre aquesta influència al·lucinògena. Josep Maymí mostra la transgressió d’aquests joves seduïts per la sensibilitat poètica que els hi farà manifestar experiències visionàries i fins i tot espirituals. Aquestes experiències queden reflectides en les lletres de les seves cançons, per exemple. Syd Barrett (1946-2006), que va ser líder, cantant i compositor de la banda de rock Pinck Floyd, conjuntament amb Richard Wright, Roger Waters i Nick Mason, va ser l’autor de l’èxit dels primers àlbums del grup com el publicat el 1967 The Piper at the Gates of Dawn disc mític de la música underground dels seixanta. Barret, en plena etapa psicodèlica y contracultural, escriu lletres de cançó com “Arnold Layne”: “Arnold Layne té una estranya costum, col·lecciona roba / Clar de lluna, estenedors / La favoreixen / Un gran mirall penjava de la paret / Visió deformada / Petit, mirar a través d’ell / Ara és capturat / una persona desagradable / Ells li van donar temps / Portes ressonen, encadenats per la banda / Arnold Layne / No ho fará més.” 
Maymí, escriu: “La perversió que destil·la aquesta lletra s’intueix des del primer moment, desconcerta i evoca un món poc corrent. La història que ens explica estè inspirada en fets reals. Durant la seva adolescència, la mare de Barrett llogava alguna habitació de la casa a les noies que anaven a una escola femenina de Cambrifge. Sovint, la roba estesa de les noies desapareixia.... Qui era el responsable? Era Arnold  Layne, el mòbil, el travestisme.” Syd Barret, l’any 1969, abandonava Pinck Floyd i començava una carrera en solitari. Per una altra banda Jim Morrison (1943-1971), líder, cantant y compositor del conjunt nord-americà The Dooors, és un complement generacional de la vida transgressora que van viure molts joves contraculturals dels anys seixanta. Morrison va ser fundador de la banda de rock àcid i l’instigador del nom que va agafar d’un poema del poeta visionari William Blake.
Morrison era un gran lector de poesia, sobretot de Rimbaud y, a més, des de ben jove n’escrivia coses com aquest poema: “El xaman dirigia la sessió. Un pànic sensual, / deliberadament evocat per drogues, càntics, / balls, llança al xaman fins entrar en trànsit. La veu / canviada, moviment convulsiu. Actua com un / boig. Aquest professionals histèrics. escollits / per una inclinació psicòtica, van ser / apreciats en altre temps. Mitjancer entre el / home i el món de l’esperit. El seus viatges mentals / establien el punt crucial de la vida religiosa / de la tribu.” 

Josep Maymí descriu el paral·lelisme entre els dos artistes, Barrett y Morrison, plena de inadaptacions socials i de visions de vegades violentes. Un bon treball de compendi dels fenòmens transgressors marcats per la llegenda, el mite i l’art que els fa encara avui suggerents i enigmàtics.

Ferran Aisa-Pàmpols (El Punt Avui, 8 de novembre de 2015=

No hay comentarios:

Publicar un comentario