AMOR Y ANARQUÍA
Mi vida en Alemania y
con Luis Andrés Edo
Doris Ensinger
Icaria (Barcelona,
2016)
Pàgines: 463
Preu: 25 euros
MEMORIA FERRAN AISA
PASSEIG PER L’AMOR I L’ANARQUIA
Doris Ensinger va néixer l’any 1944 sis mesos abans de
l’acabament de la Segona Guerra Mundial a una població propera a Magdeburgo. on
va passar els quatre primers anys de la seva vida fins que l’any 1948 la
família va fugir d’aquesta zona ocupada per els soviètics per instal·lar-se a
Urach una petita població del sud d’Alemanya. A partir d’aleshores va iniciar
la seva formació escolar i, posteriorment, universitària. L’any 1964 inicià la
carrera de traducció a la Universitat de Saarbrücken i serà aquí on viurà la
revolta estudiantil dels seixanta que l’apropa a les idees llibertàries. Els
anys setanta participa en el moviment alternatiu de Munich després d’haver
viscut dos anys a Màlaga. El 1974 durant la revolució dels clavells visita Portugal
i tres anys més tard viu in situ la
primavera llibertària del 77 a Barcelona, on coneix al destacat militant de la
CNT Luis Andrés Edo amb qui farà el seu passeig per l’amor i l’anarquia,
convivint amb ell més de trenta anys fins a la mort del conegut llibertari el
2009. Doris Ensinger va desenvolupar la seva carrera professional com
professora de la Facultat de Traducció de la Universitat Autònoma de Barcelona,
dedicant-se a l’ensenyant-se de traducció, civilització i cultura. Aquesta
apunt biogràfic de Doris Ensinger forma part d’aquest magnífic assaig
memorístic que es va presentar el passat mes d’abril a la llibreria Rosa de Foc
de Barcelona. El manuscrit original va ser publicat a Alemanya, per l’Editorial
Barrikade amb el títol Erinnerugem on
mein Leben mit Luis Andrés Edo. El nom del llibre publicat per Icaria és impactant,
Amor y Anarquía, el mateix títol d’un
dels discos més populars del cantant francès Léo Ferré. Doris Ensinger ha
dividit el seu treball en dos apartats que són realment diferents entre sí i
que podrien ser cadascú un llibre: “Mis años en Alemania” i “Los años en
Barcelona con Luis Andrés Edo”. Cada una de les parts mostren d’una manera
diferent però interessant la vida, la història i els grans combats d’una
generació que va lluita contra la tirania i que van lliurar-se a fer tot el
possible per fer real una societat més justa i més humana. Ara bé, cada una de
les parts podria ser un llibre independent de l’altra encara que comunicats
entre sí per una corrent que, com vasos comunicats, omplen de història un temps
determinat la seva pròpia vida lligada a la de la seva generació. La primera
part “Mis años en Alemania” és realment extraordinària en tots els sentits,
tant des del punt de vista literari com del testimoni d’una època. Doris
Ensinger parla amb tot detall de temes que van ser tabús a Alemanya durant molt
de temps com la participació de membres familiars en el partit nazi, la
persecució per oposar-te al règim o la de ser jueu, la tragèdia de la pèrdua de
la guerra, l’ocupació soviètica, la dura postguerra alemanya i el descobriment
de l’holocaust. La guerra freda i la creació dels dos blocs irreconciliables
marcats pel comunisme de la URSS i els seus satèl·lits i el denominat món
lliure de l’Alemanya Occidental recolzada per els Estats Units i l’aparició del
denominat miracle econòmic alemany. Però les noves generacions no solament
lluitaven contra el sistema autoritari, sinó que volien saber perquè havia
triomfat el terror nazi i el gran silenci en què van viure moltes famílies
l’ascensió de Hitler al poder. Tot un món silenciat que va trobar amb els joves
estudiant dels seixanta i setanta els grans contestataris i van voler saber la
veritat. Doris Ensinger fa memòria també de les lluites estudiantils filles del
Maig del 68 i l’aparició de nous moviments polítics i de lluita contra el
sistema capitalista, així com grups armats com l’anomenat Baader-Mainhof i fins
i tot el recolzament solidari als emigrants que anaven a treballar a Alemanya i
amb les lluites antifranquistes dels setanta. En fi, la primera part té una
gran força literària com a les millors històries narrades per autors alemanys
com Peter Weis o Gunter Grass. La segona part “Los años en Barcelona con Luis
Andrés Edo” és una història d’amor i de passió per una persona que fou fidel a
les idees llibertàries i al moviment anarcosindicalista, tant a l’època de
l’antifranquisme com a la transició i també a etapes més recents com per
exemple l’event celebrat a Barcelona el 1993, “Anarquisme, Exposició
Internacional”. Doris Ensiguer segueix els passos del seu company, un home que
pels seus ideals va patir molts anys de presó. Una història de amor lligada amb
una llegenda barcelonina que comença quan el seu company la va portar a la Font
de Canaletes per explicar-li que si bevia d’aquella aigua tornaria sempre a Barcelona,
i ella s’hi va quedar per sempre com una barcelonina més, al seu pis de
l’Eixample. En resum, podríem dir que aquesta segona part és un complement de
les memòries que va escriure el seu company Luis Andrés Edo, La CNT en la encrucijada (Flor del Viento,
2006), però amb molts matisos nous i sobretot incrementat amb el testimoniatge
de viatges i experiències quotidianes comuns i d’activitats socials que val la
pena llegir per conèixer de primera mà una història d’amor i d’anarquia.
Ferran Aisa-Pàmpols (El Punt Avui, 15-5-2016)
No hay comentarios:
Publicar un comentario