3/6/16

Iván Rafael-Monótonos golpes de estado / Ferran Aisa


MONÓTONOS GOLPES DE ESTADO

Iván Rafael

Editorial: Amargord

(Colmenar Viejo-Madrid, 2015)

Pàgines: 109

Preu: 12 euros

POESIA




PER QUÈ SERVEIX UN POEMA?


FERRAN AISA 


Iván Rafael (Oviedo, 1976), és un poeta i arquitecte tècnic especialitzat en Bioconstrucció amb residència a Madrid. Des de l’any 2011 publica poemes i contes en el seu blog “vozdetiza” i participa en recitals i trobades poètiques en diversos espais cultural i centres socials de la capital d’Espanya. Des d’aleshores és un dels poetes habituals de les trobades poètiques, a Moguer (Huelva), de las “Voces del Extremo”, el “Taller de Poesía Crítica de la Casa del Barrio de Carabanchel” i altres events poètics. Un dels primers poemes del llibre porta per títol “Un poema no sirve para nada”, que defineix perfectament la idea que té aquest jove poeta de la poesia contemporània, que sap perfectament quin és el valor que té la paraula escrita: “Un poema no sirve para nada. / Un poema no romperála luna del escaparate. / Un poema no será la piedra que vuela por el aire. / Un poema no abrirá los dedos ni alzará el brazo. / Un poema no se agachará a por el adoquín de la calzada. / Un poema no cambiará el mundo.” Però, malgrat això, sap el poder del vers i la seva força per canviar les persones que som tots els que no servim per res “ni siquiera / para cambiar el mundo”. Iván Rafael presenta en aquesta autodenominada “autobiobibliografía” tot un ventall de poemes que marquen el seu procés vital a través dels versos que formen el seu primer recull imprès, Monótonos golpes de estado, que ha publicat les edicions Amargord, que dirigeix l’entusiasta editor José María de Quintana. El poema que dóna nom al recull poètic, diu: “El cetro sin seguro y con el índice. / La pluma de escribir semiautomàtica. / El mazo con la mira telescópica. / La tiza con un dogma en la recámara. / El báculo de asalto anatemático. / El dólar humeante tras un crédito. / Apuntan tan constantes y monótonos / que el tanque, por ahora, impertérrito. Iván Rafael no solament crea un ambient poètic crític de la vida social dels nostres temps, sinó que adorna els seus versos amb cal·ligrames a l’estil dels avantguardistes dels anys vint. Entre aquests experiments destaquen els poemes “Crisis”, “Historia de un embudo”, “Terroristas” i “Rosa negra”. Magnífic treball d’aquest poeta madrileny que recomano a tots aquells que vulguin saber quina poesia es fa a la península ibèrica. El primer llibre d’Iván Rafael està format per versos que són clars com un got d’aigua, versos que es llegeixen sense cap cansament i que mostren aspectes íntims de l’autor, però també col·lectius, sobretot de les generacions actuals marcats per la crisi del nostre temps. En el poema IBEX-35, escriu: “Hoy no quiero saber / de la reacción del IBEX treinta y cinco / a las últimas medidas aprobadas / en el Consejo de los viernes. / No quiero oir hablar de la prima de riesgo. / (...) / Por favor, / apaga la radio, / mírame a los ojos / y acércame el astrolabio.”

Ferran Aisa-Pàmpols (inèdit-2015) 

No hay comentarios:

Publicar un comentario