Poemes del Raval / Ferran Aisa

Tres poemes de Ferran Aisa publicats al llibre “Balada dels Ravals”, Pont del Petroli, Badalona, 2014.

CARRER DE L’ARC DE TEATRE

     Vet aquí,

ara passa un gat negre pel carrer,

no serà el de  Botero?

Han obert la Cazalla,

el Principal és tancat,

a l’aparador de la llibreria

tenen l’Alcorà.

Què s’ha fet dels enfants?

La bohemia ha desaparegut,

el Kentucky encara és viu,

però el Marsella perilla.

Passo per el Bar Absenta,

escolto Lone Star:

Mi calle tiene un oscuro bar...

Pel carrer Robador

    a la flamant Filmoteca,

sessió especial de Passolini.

     Vet aquí,

ara passa un gat negre pel carrer,

no serà el de Botero?

Ferran Aisa-Pàmpols

BALADA DEL GAT DE BOTERO

                                                           I les noies somriuen

                                          amb un somriure clar

                                                  J. Salvat-Papasseit                                            

A la Rambla del Raval em retrato amb el gat de Botero,

entre vianants pakistanesos i mirades del magreb,

balcons amb llençols i el gat negre que s’escapa pel Xino

per recordar-me el temps passat dels estels

enlairats al terrat de la meva infantesa.

Mentre camino guaito amb atenció, sota les palmeres,

els vells àrabs endormiscats que passen l’estona

somiant amb la seva daurada terra, el Marroc;

i els joves blancs d’Europa, estudiants d’Erasmus

i hooligans anglesos que omplen les terrasses dels bars.

Quan passo pel carrer de l’Aurora miro cap amunt

cercant la línia del cel, l’aire blau del meu ahir,

casa meva, la mare al balcó dient-me adéu,

i hi veig com la imaginació fabrica somnis,

i els amics em saluden efusivament

i les noies em somriuen amb un somriure clar,

de cop i volta em ve al cap una cançó de Serrat:

            “El meu carrer

            és un infant

            que va berenant

            pa, oli i sucre...”

     Tot, tot és un somni, només un somni, tal vegada produït

per la imaginació d’un home que camina cercant les arrels

de la seva vida, la seva història desfeta pel camí,

el seu temps perdut.

Ara ja no tinc ni casa, ni mare, ni carrer, ni terrat,

ni estel per enlairar, ni aquella noia al seu finestral,

ni els meus amics viuen aquí, ara tots són lluny,

ves a saber on?

A la línia del cel davant de Can Leopoldo han aixecat

un hotel de moltes estrelles per guarir els snobs,

turistes de saló sense el xerif del far west,

ni la puta tenyida de rossa i perfumada amb flor de llessamí,

ni l’adroguer que feia petar la xerrada amb les mestresses:

-Ja ho té tot?...

A la cantonada de Sant Rafael, una placa a la paret

encara fa saber al vianant que allí van matar,

pistolers a sou, un vespre de foc i de sang,  

al Noi del Sucre i s’obliden de “Peronas”,

tan digne d’ésser recordat com Seguí .

M’acomiado del gat de Botero i de la Rambla del Raval,

ara retorno cap a la Rambla i pel carrer de l’Hospital

    sento la sensació que l’Ajuntament m’ha robat

una part de la meva vida, els arrels, què sóc?

Tal vegada només sóc un transeünt

que camina sense saber el seu destí,

sense saber quin és el seu camí,

ara camino Rambla amunt, camino

cap els ferrocarrils de la Generalitat,

i agafo el tren direcció a Sant Cugat.

Ferran Aisa-Pàmpols

(Sant Cugat del Vallès, 2007)

      

BALADA DELS GATS DE NOU DE LA RAMBLA

    

Els gats de Nou de la Rambla són molt simpàtics,

remenen la cua i et diuen mèu.

Els gats de Nou de la Rambla són carismàtics,

et ballen la rumba i el rock and roll.

Els gats de Nou de la Rambla són hieràtics,

i fan companyia al veïnat.

Els gats de Nou de la Rambla són emblemàtics,

i formen part del paisatge.

El gats de Nou de la Rambla són familiars,

i és deixen acaronar i et diuen: -Hola què tal?

Els gats de Nou de la Rambla no són racistes,

n’hi ha de tots els colors i tots es comporten.

Els gats de Nou de la Rambla són gats abandonats,

a peu de muntanya i de ciutat.

Els gats de Nou de la Rambla cerquen el sol

per meditar sobre la seva vida de gat.

Els gats de Nou de la Rambla de tant en tant enyoren

el seu confortable passat.

Els gats de Nou de la Rambla tenen els ulls vius,

però la mirada trista, malenconia.

Els gats de Nou de la Rambla, malgrat tot,

tenen amics i amigues que els hi porten menjar.

Els gats de Nou de la Rambla, tant de dia com de nit,

són amables i vitals.

Els gats de Nou de la Rambla estan sempre contents,

i ho demostren amb gratitud.

Els gats de Nou de la Rambla ballen al mig del carrer

un vals o un chachachá.                   

Els gats de Nou de la Rambla s’afilen sovint les ungles

per si de cas algú els hi vol mal.

Els gats de Nou de la Rambla no són traïdors com Judes,

ni tenen la pell de Barrabàs.

Els gats de Nou de la Rambla gairebé són àcrates,

vivint el comunisme llibertari.

Els gats de Nou de la Rambla tenen un cosí a França,

i no és un gall sinó un chat noir.

Els gats de Nou de la Rambla volen ser feliços...,

i tenir unes botes per caminar.

Els gats de Nou de la Rambla no volen tenir amo,

perquè s’estimen la llibertat!

    

Ferran Aisa-Pàmpols

(Poble-sec, desembre de 1998)