EL FAR
EL MOVIMENT POÈTIC DE LA CONSCIÈNCIA CRÍTICA
FERRAN AISA
 |
| Poetes de Voces del Extremo a Ayamonte el juliol del 2015 |
A la península ibèrica d’un temps ençà està creixent un
moviment poètic anomenat de la consciència crítica. Alguns dels poetes que
formen part d’aquest moviment col·lectiu i alhora individual ja es dedicaven a
fomentar la poesia els anys noranta i han continuat incrementant la seva
presència en el segle XXI, però en els darrers anys ha aparegut una nova
fornada que segueixen aquesta línia de poesia directa. Els poetes de la
consciència crítica busquen la seva estètica en oposició al capitalisme global,
l’explotació humana, el masclisme, la xenofòbia i el racisme. La seva poesia
està frontalment oposada al poder. És per tant una poesia antiautoritària i, en
molts dels casos, completament llibertària. Una poesia que se sent filla del
Gabriel Celaya que cantava: “La poesia es un arma cargada de futuro...” Com
escriu Antonio Orihuiela: “Con el arma cargada de verbos en presente / y verbos
en futuro simple, sumo / la esperanza de vida probable, necesaria / me oxido y
me impaciento. Orientaré / mis veles rojas donde marinen los indómitos, / donde
canten los íberos guerreros / y puedas entrar tu, un emigrante / sin / permiso
de Trabajo, de mañana / buscando un comedor social, receta / y cortina del
hambre, sin que a nadie / le importe ese montón de frío y de orificio /
mordiente en el estómago del tu...” El moviment poètic ha anat in crescendo a partir del 15M amb la
revolta dels indignats i l’ocupació de les places. Sobre aquest tema particular
hi ha l’espectacle-perfomance convertit en llibre Romance de las plazas per Isaías Griñolo amb la col·laboració
d’Antonio Orhuela, d’Isabel Pérez Montalbán i el Niño de Elche.
La principal fita d’aquest moviment de poesia de la
consciència crítica és la trobada anual de poetes a Moguer (Huelva), on durant
quatre dies de la darrera setmana de juliol la poesia esdevé una eina de combat
reivindicatiu i alhora de germanor. L’ànima coordinadora de les vetllades
poètiques de Moguer és el poeta Antonio Orihuela, autor de nombrosos llibres de
poesia, d’assaig i d’història. Entre la seva obra poètica destaquen: Todo el mundo està en otro lugar,
Autogobierno, Cosas que tiramos a la basura, El amor en los tiempos del despido
libre i Salirse de la fila.
El festival poètic de Moguer se celebra des de 1999 sota
el patrocini de la Fundación Zenobia Juan Ramón Jiménez i l’organització de
“Voces del Extremo”. Durant quatre dies els locals de la Fundación Juan Ramón
Jiménez, la Casa Natal del poeta, la “Peña del Cante Jondo” i els carrers i les
places de Moguer s’omplen de poetes que reciten els seus versos o realitzen
perfomances de tota mena. No falten exposicions, xerrades, passi d’audiovisuals
i paradetes de llibres de poesia. El moviment compta amb editors que s’han
preocupat d’apropar la poesia al públic interessat com Amargord, Baile del Sol
i, entre altres, Calúmnia. La festa poètica de “Voces del Extremo” continua el
darrer dia per la tarda a la Casa Grande de Ayamonte i al vespre a la Crecida
poètica de la Isla Canela on continuen els perfomances i les sessions de poesia
lliure a casa del poeta Eladio Orta. Cada any un poeta és fa càrrec de la
Casaca representativa de “Voces del Extremo”, que conserva fins l’edició
següent. Vint-i-cinc anys promocionant la veu poètica des d’un punt de vista
social, polític o de crítica de la vida quotidiana. Poesia de consciència
crítica, poesia de caire llibertari, poesia vestida d’humanitat. Per el pati de
la Fundación Juan Ramón Jiménez es va sentir l’any2003 el poeta Jesús Lizano
amb la seva veu de profeta de l’acràcia omplint l’estància de persones corbes,
mamífers, “novios” i “caballitos”. L’any 2015 a Moguer se tributà un sentit
homenatge a Lizano que acabava de morir aquella primavera. Des dels seus inicis
els participants als actes poètics de Moguer s’ha anat incrementant. Actualment
“Voces de l’Extremo” convoca un centenar de poetes cada any d’arreu de la
península i fins i tot d’altres països com Mèxic, el Marroc o França de la
qualitat de Dante Medina, Mohamed Abid i Manuelle Parra, respectivament. El
poble de Platero és una fita important per els poetes veterans i joves que
omplen els carrers, els bars i les sales poètiques de Moguer. Entre els poetes
més destacats de “Voces del Extremo” que han passat per Moguer hi ha els citats
Antonio Orihuela i Eladio Orta i molts altres com Jorge Riechmann, Bernardo
Santos, Daniel Macías, Felipe Zapico, Matías Escalera, Javier GM, Vicent Camp, David
Trashumante, Imma Luna, Begoña Abad, Enrique Falcón, Ana Pérez Cañamares,
Patricia Olascoaga, Ángel Pestime, Carmen Herrera, David Pielfort, Rafael
Calero, Pablo Muller, Ángel Calle, Eladio Méndez, Santiago Aguaded, Uberto
Stabile, Ibon Zubiela, Biel Vila, Fran
Fernández, Juan Calle, Antonio Gómez, Conrado Santamaría, Antonio Cabal,
Montserrat Villar, Imma Mañez, María Ángeles Pérez, Javier Cartago, Antonio
Crespo Massieu, Emilio Pedro Gómez, Juan Cruz, Juan Leyva, Iván Rafael, Iosu
Moracho, Antonio Revert, Gsús Bonilla, Bárbara Grande Gil, Juan Gabriel Giménez
Cebrián, Carmen Maroto, Maria Karmo, Eva Vaz,... També han passat per Moguer
poetes catalans com David Castillo o l’autor d’aquest article Ferran Aisa, i
altres com Luis Vea, Concha García o el grup poètic Los Bio-Lentos. Al pati de
la Fundación Juan Ramón Jiménez s’han sentit la parla dels diversos pobles de
la península ibèrica: català-valencià, gallec, èuscar, portuguès... Un dels més
populars membres de “Voces del Extremo” és el cantant de flamenc d’avantguarda
Paco Contreras “Niño de Elche”, el qual és un habitual dels circuits musicals
de Barcelona i Catalunya. El cantant d’Elx ja ha traspassat fronteres i actua
freqüentment a països europeus. Darrerament ha gravat un CD amb poemes de
poetes de “Voces del Extremo”: Antonio Orihuela, Begoña Abad, Enrique Falcón,
José Luis Checa, Marta Navarro.... Altres aspectes del moviment és
l’organització de festivals poètics que segueixen els paràmetres de “Voces del
Extremo” com el de la Surada de Santander o el Festival Internacional Edita de
Puenta Umbría (Huelva); o l’aparició d’antologies poètiques a l’entorn de
poetes de “Voces del Extremo” com Palabras de barricada (Una recopilación de
anarcoversos) coordinat per l’entusiasta Fernando Barbero; Voces del viento su 30 poetas de la
conciencia crítica edició a cura de Paco Gómez Nadal amb pròleg del poeta i
crític literari Alberto García-Teresa; i Contra
poesia ante la represión a càrrec de la Coordinadora Antirepresión de
Murcia. També la pròpia organització de la trobada poètica ha publicat llibres
antològics amb els participants a l’acte poètic. En els darrers temps el
fenomen poètic de “Voces del Extremo” s’ha estès per altres indrets d’Espanya:
Madrid, Logronyo, València, Tenerife i, entre altres, el Valle del Jerte
(Extremadura). A València el moviment s’ha presentat com “Voces del Extremo-Veus
de l’Extrem”; i, al Valle del Jerte, ha
estat la darrera seu a formar part d’aquest moviment poètic. A Catalunya el
moviment no ha arrelat, doncs la majoria del poder poètic (com deia LIzano)
està controlat encara per els postmodernistes d’esperit catalanista, per tant
la poesia a la nostra terra segueix uns altres camins que no tenen res a veure
amb la idea de la consciència crítica, ni de la poesia directa. Poetes com
Antonio Orihuela són assidus de recitals a Barcelona, el darrer es va celebrar
a l’Ateneu Popular de Nou Barris conjuntament a el Niño de Elche. També han passat
per Barcelona els poetes Felipe Zapico i Ángel Calle, que han recitat a
l’Ateneu Llibertari de Gràcia. Acabaré citant novament un poema d’Antonio
Orihuela del seu darrer llibre Salirse de
la fila (Amargord, 2016): “Los trabajadores de hoy / creen que los derechos
/ los trajeron los Reyes Magos. / Fueron tus abuelos, / fueron tus abuelos, les
digo. / Entonces bajan la cabeza, incómodos, / se palpan la cartera en el
bolsillo, / y se van junto al árbol de Navidad / esperando no encontrar entre
los regalos: / confiança en los mercados, / racionalización de costes, /
flexibilidad laboral, / despido improcedente.”
Ferran Aisa-Paàmpols (Catalunya, núm. 189, febrer de 2917)
No hay comentarios:
Publicar un comentario