EL FAR
LA GRAN NOVEL·LA PROLETÀRIA DE L’ANARCOSINDICALISME BARCELONÈS DE VICTOR
SERGE
FERRAN AISA
L’editorial madrilenya Amargord acaba de publicar la gran
novel·la proletària de l’anarcosindicalisme barcelonès El nacimiento de nuestra fuerza de l’escriptor i militant
revolucionari Victor Serge. La novel·la havia estat publicada en castellà per
primera vegada l’any 1931 per les Ediciones Hoy de Madrid, des d’aleshores no
s’havia tornat a publicar en el nostre país. L’obra de Victor Serge va viure un
rellançament els anys setanta coincidint amb la transició amb llibres com Lo que todo revolucionario debe saber de la
represión (reeditat por Madre Selva, 2010), però després va queda soterrada
sota la capa de l’oblit. Darrerament s’ha tornat a descobrir el valor literari
i testimonial de l’obra de l’escriptor belga d’arrels russes Victor-Napoleón
Lvovich Kibalchih, conegut amb el sobrenom de Victor Serge (Brussel·les,
1890-Mèxid D.F, 1947), així han anat apareixent les traduccions a l’espanyol de
les principals obres de la seva extensa bibliografia que abraça la novel·la,
l’assaig i la poesia. Les obres de Serge són fonamentals per conèixer de
primera mà quin paper va jugar la classe obrera i les diverses ideologies
proletàries en el si de la lluita social del primer terç del segle XX, amb
realitats com la força de l’anarcosindicalisme a Catalunya o el triomf de la
revolució soviètica a Rússia. Victor Sege, que va viure in situ la deriva dels
moviments socialistes i sindicals europeus, fou testimoni directe del naixement
de la gran força anarcosindicalista a Barcelona i, posteriorment, va participar
activament, en el moviment revolucionari soviètic. Aquestes experiències de
lluita però també de desencís les va transcriure en les seves obres literàries.
A més del llibre ja citat, Serge va escriure llibres (deixaré el títol en
castellà doncs no hi ha cap traducció catalana) com El año I de la Revolución Rusa, Los hombres en la cárcel, Los años sin
perdón, Memoria de mundos desaparecidos, Memorias de un revolucionario, La
literatura y la revolución rusa, El destino de una revolución, Medianoche en el
siglo, El caso Tulayev i, entre altres, El
nacimiento de nuestra fuerza... A més la seva obra poètica ha estat
recollida en un volum que porta per títol Resistencia. Víctor Serge, fill d’exiliats russos
perseguits després de l’atemptat de l’1 de març de 1881 contra el tsar
Alexandre II, va ser autodidacta, obrer il·lustrat que es guanyava la vida amb
el seu ofici de tipògraf. Als quinze anys militava a la Jove Guàrdia del Partit
Obrer Belga de tendència socialista, però avia va passar a ésser membre actiu
de anarquismes i es va formar com a llibertari a la Colònia Anarquista del Bosc
de Soignes (Bèlgica) aprenent a redactar articles, corregir-los i editar-los. Els
següents anys va viure a França on participà en les activitats socials dels
anarquistes, i alhora escriví articles per periòdics com Le Retif (L’Agitador), La Revoltée i L’Anarchie,
que va dirigir. L’any 1909 forma part dels grups que es manifesten contra la
sentència i posterior execució de Ferrer y Guàrdia. Serge viu durant aquells
anys una etapa de clandestinitat i de col·laboració amb la Banda Bonnot, per la
qual és detingut i condemnat a cinc anys de presó i a l’expulsió del país. Una
vegada en llibertat Serge creua la frontera espanyola i es dirigeix a
Barcelona, on trobarà feina de tipògraf i s’afiliarà a la CNT. A la capital
catalana farà amistat amb Salvador Seguí i amb els principals militants
anarcosindicalistes. Serge milita en el Sindicat d’Arts Gràfiques i escriu
articles a la publicació anarquista Tierra
y Libertad. És l’any convulsiu de 1917, a Rússia esclata la revolució de
febrer amb la presa del poder pels Menxevics, a Espanya es prepara una gran
vaga revolucionària pels dos grans sindicats CNT-UGT, però a Barcelona es
preveu que la vaga sigui insurreccional amb la col·laboració dels republicans.
És el moment en què el moviment obrer català ha fet un gran salt i com un cos
compacte ha crescut desmesuradament. És el naixement de la nostra força que
escriurà Serge en la seva novel·la proletària a l’alçada d’altres novel·les
proletàries com Los siete domingos rojos de
Ramón J. Sender o La mare de Màksim
Gorki. Una novel·la èpica en què el seu autor s’inspira en el moviment
anarcosindicalista barcelonès i en la figura gegantina de Salvador Seguí “El
Noi del Sucre”, convertit en la ficció en Darío. La història se centra en els
dies anteriors a la proclamació de la vaga general revolucionària. El diàleg
entre el jove professor estranger (Serge) i el sindicalista Darío és ple de
pensament filosòfics, ideològics i estratègics sobre la lluita que han de
portar a terme els obrers contra el Capital i la burgesia per aconseguir el
triomf de la revolució. Però el professor roba ambigüitats entre els anarcosindicalistes:
<<¿Tomaréis el poder o no? Era necesario que Darío se explicara. Ellos no
eran hombres de poder. Eran libertarios. (...) El Comité sería un órgano
revolucionario provisional que expresaría la voluntat de la Confederación y no
un Gobierno.>>La presència de Barcelona és constant a la novel·la de
Serge: els seus carrers, la Rambla, el Barri Chino, el cafè Espanyol del
Paral·lel, Montjuïc... Darío i el professor exiliat passegen per la muntanya, i
el primer contemplant la ciutat diu: <<Esta Ciudad la hemos hecho los
trabajadores, la burguesía nos la ha arrebatado, però un día la conquistaremos
y serà nuestra.>> La vaga es va perdre, la batalla per la revolució
també, però tant Darío com el professor sabien que hauria més batalles i que alguna
vegada guanyarien els obrers. Així ho descriu Serge a la seva novel·la: <<Está
Ciudad serà tomada, si no por nuestra manos, por lo menos por manos parecidas a
las nuestras, però más fuertes. Más fuertes acaso por haberse endurecido
gracias nuestra misma debilidad. Si somos vencidos, otros hombres,
infinitivamente diferentes a nosotros, infinitivamente semejantes a nosotros,
dentro de diez años, dentro de veinte años, no tiene ninguna verdaderamente
ninguna importancia, meditando la misma conquista, pensaran tal vez en nuestra
sangre. Creo verlos ya y pienso en su sangre que correrà también, pero tomarán
la Ciudad.>> A les Memorias de un revolucionarios, Serge
parla d’aquest passatge de la novel·la i intueix que les seves paraules de 1917
eren profètiques i que es van complir el 19 de juliol de 1936 i cita els noms
que ho van fer possible: <<Se llamaban Ascaso,
Durruti, Germinal Vidal, la CNT, la FAI, el POUM... Pero el 19 de julio de 1917
fuimos vencidos casi sin combate, pues los parlamentarios catalanes se asustaron
en el último momento y se negaron a iniciar el combate.>>Victor Serge, després del fracàs de la vaga de 1917 i
de la posterior repressió contra els anarcosindicalistes, es veié obliga a
fugir a França, encara en guerra, on va tornar a ser detingut. El personatge de
la novel·la segueix doncs el mateix periple que Serge, que narra el seu pas per
les presons franceses i la seva fugida cap a Rússia on l’octubre de 1917 els
bolxevics havien pres el poder: <<Las notícies de Rússia nos llenaban a
todos de una confiança inmensa.>> Victor Serge, igual que el professor de
la novel·la, arriba finalment al seu destí la Rússia soviètica, i aquí viurà i
escriurà una part important de la seva obra realment impressionant sobre les
lluites de la classe obrera per la seva emancipació, entre les quals hi ha
aquesta novel·la, El nacimiento de
nuestra fuerza.
Ferran Aisa-Pàmpols
(Catalunya, núm. 191, abruil de 2017)
No hay comentarios:
Publicar un comentario